Ha estat anomenat el “crooner digital”, votat com “l’home més bell del món” en definitiva l’artista suec Jay-Jay Johanson, nascut a Trollhättan l’11 d’octubre del 1968, va començar a compondre quan era adolescent, però no va ser fins i tot agost de 1996 quan es va llançar l’àlbum debut “Whiskey”.

Un àlbum gravat a Break My Heart Studio a l’arxipèlag d’Estocolm. L’èxit instantani de l’àlbum, caracteritzat per la seva veu de jazz sobre ritmes de trip hop, recolzat per arranjaments de cinema negre, va portar Jay-Jay a la primera de moltes gires mundials. 27 anys després, després de tenir èxits clandestins com “So Tell the Girl that I Am Back inTown”, “Believe In Us”, “On the Radio” i “Heard Somebody Whistle”, col·laborant amb Cocteau Twins i The Knife, Jay- Jay segueix tan actiu com sempre, i acaba de llançar el seu 14è àlbum “FETISH” i ha començat una nova gira per tot el món on el seu fanbase no ha fet més que créixer gràcies al seu personalíssim estil.

Per al seu 14è àlbum d’estudi, Jay-Jay Johanson lliura un dels seus àlbums més directes de tota la seva discografia. Després d’una trilogia matisada cap a una certa introspecció (“Bury the hatchet” (2017), “Kings Cross” (2019) “Rorschach Test” (2021), FETISH obre un capítol nou a la seva carrera. Aeri, malenconiós i amb atmosferes cinematogràfiques per una banda, i ball i felicitat hipnòtica de laltra.