“La Sisena és la seva obra més personal i és, a més, profètica”. Amb aquestes paraules, Alma, la dona de Gustav Mahler, definia el llenguatge sonor apocalíptic d’aquesta simfonia.

Un món en si mateix que prefigura i anticipa les catàstrofes personals del mateix compositor: el diagnòstic d’una malaltia cardíaca incurable, la mort de la seva filla Maria amb quatre anys, la mort de la seva sogra en el funeral de la seva filla, fracassos professionals com la dimissió forçada de l’Òpera de Viena...

Anomenada Simfonia “Tràgica”, introdueix el públic en el món interior del compositor, tot mostrant els alts i baixos emocionals més pronunciats que recorren tota la partitura.