Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons…, acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any els forners i pastissers fan milers de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-se la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber.

• La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer més dolços, com ara el tortell de Reis.
• Sembla que el nom deriva del verb llatí ‘cocere’, que vol dir ‘coure’.
• Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius.
• Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons.
• Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic.
• L’any passat per Sant Joan, a Barcelona es van vendre més de 900.000 coques artesanes.
• Alguns dels pastissers més atrevits de la ciutat proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan.
• Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons.
• La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits.
• Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan.
• La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.
• De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin.
• Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades.
• La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap a l’any 1900 ja n’era un element essencial.
• A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-se-la sota teulat portava desventura.
• Abans era freqüent de menjar-se-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava.
• Per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània mengen dolços molt semblants a la coca de Sant Joan.
• Sense anar més lluny: a l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina.
• I a Menorca la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa.
• La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.