Sant Antoni és un cicle festiu molt ric que es viu de maneres molt diferents, no únicament a la ciutat, sinó a tot el país. Una altra mostra de la riquesa de la festa és en el refranyer, ple de dites i refranys que fan referència a la festa. N’hi ha que parlen de la llegenda del sant i donen especial protagonisme al dimoni, n’hi ha que se centren en la simpàtica figura del porquet i finalment hi ha un tercer grup que tracta de la intensitat de fred, de la setmana dels barbuts i del gradual allargament del dia.

El dimoni

Hi ha un bon reguitzell de refranys que fan referència a la llegenda de sant Antoni i, sobretot, a les temptacions del dimoni: ‘Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni’. Per això són tan populars en diversos indrets del país les escenificacions de la vida del sant on la figura del dimoni pren un gran protagonisme, des dels Tres Tombs Infernals de Sant Andreu als botargues dels Ports o els diables mallorquins: ‘Per Sant Antoni, un pas de dimoni’. La llegenda i l’estret vincle de la festa amb el foc també fan que hom l’invoqui per demanar-li protecció: ‘Sant Antoni, guarda’ns de foc i dimoni’. I en aquesta festa també trobem un exemple molt destacat de la misogínia del refranyer popular, que porta a confondre les dones amb la figura del dimoni: ‘Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve’.

El porquet

La iconografia de sant Antoni el pinta sempre acompanyat d’un porquet, a causa d’un passatge de la seva llegenda, on explica que va guarir un porc i que el va acompanyar sempre en senyal d’agraïment: ‘Sant Antoni es va enamorar d’un porc, sant Joan d’un be i jo de vostè’. Per això antigament per Sant Antoni eren molt populars les rifes de porcs: durant tot l’any una colla de veïns alimentava col·lectivament un porc i, en arribar la festivitat, es rifava: ‘Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música’. Aquest costum ha donat peu a tota mena de refranys, que fan referència a aquests porquets engreixats col·lectivament que es passejaven de casa en casa: ‘Anar més solt que el porquet de Sant Antoni’, ‘Tenir menys vergonya que el porquet de Sant Antoni’, ‘Més brut que el porc de Sant Antoni’.

Fred i sol

Sant Antoni s’escau en ple mes de gener, una de les èpoques més fredes de l’any, i és un dels sants més destacats de la setmana dels barbuts: ‘Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa’, ‘Per Sant Antoni fa un fred del dimoni’, ‘Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred’. Tot i això, segons el refranyer el fred arriba al zenit: ‘Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra’.

La festa s’emmarca en un cicle d’arrels pre-cristianes que enllaça Nadal amb Carnaval i que celebra el lleu renaixement de la natura després del solstici d’hivern. Per això també són molt freqüents els refranys que parlen de l’allargament del dia: ‘Des de Sant Anton, una hora més de sol’, ‘Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu el solet’, ‘Per Sant Antoni Abat, s’allarga el dia mitja hora per cap’.

Refranys extrets del portal de dites i refranys Tematic.