El 2 de febrer és la Candelera, una diada al bell mig de l’hivern, que clou el cicle nadalenc. Però què se celebra?

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.

Però com passa molt sovint en el calendari festiu, aquesta festa religiosa té un rerefons anterior, pagà. Hi ha qui creu que podria ser hereva d’antics costums romans que es feien durant les Parentalia, en què hi havia processons amb espelmes. Però sembla que el sentit de la festa era totalment diferent: servia per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.

Fins fa pocs anys a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena. Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses. Per això és una de les moltes festes de la llum que es fan i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.

Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc, la Candelera és un dia important del calendari festiu. I per això els més puristes de la tradició dicten que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.

Per a més informació consulteu el web de festes.org.