Tot i que els elements protagonistes de la festa de Sant Jordi són indiscutiblement les roses i els llibres, aquests darrers temps la gastronomia ha anat guanyant pes en la celebració. Cada any, pels volts de la diada, les fleques i les pastisseries de tota la ciutat s’omplen de pastissos variats i pans.

De pastissos de Sant Jordi n’hi ha moltes varietats i cada pastisser juga amb la imaginació per recrear els elements més distintius. Un dels més freqüents s’inspira en una recepta del segle XIII i es va començar a comercialitzar cap als anys quaranta i cinquanta del segle passat. És fet amb plaques rectangulars del braç de gitano farcides de nata, rovell d’ou i trufa que es decoren amb les quatre barres i algun motiu de Sant Jordi.

Tot amb tot, els pastissers cada any presenten noves propostes, de vegades molt creatives. Sempre juguen amb els motius de la diada i alguns són pastissos que intercalen capes molt fines imitant les pàgines d’un llibre, o juguen amb els colors de la senyera. També n’hi ha en forma de rosa, de cor o de drac i els més agosarats juguen a fer comestibles els pètals de rosa banyant-los en almívar.

El pa de Sant Jordi, una altra de les menges tradicionals de la diada, és invent d’un flequer barceloní que ha fet fortuna. Va ser creat el 1980 per Eduard Crespo i difós sota l’empara del Gremi de Flequers de Barcelona, que feia temps que cercava una menja específica per a la festa. És un pa de pagès fet amb dues masses diferents, una de sobrassada i una altra de formatge, disposades d’una manera que, quan el tallem, queda el dibuix de les quatre barres de la senyera.