La Festa Major de Barcelona commemora enguany el 150 aniversari de la celebració, l’any 1871, de la primera Mercè plantejada com a festa popular de tota la ciutat. Les celebracions d’enguany recorden l’efemèride i tornen a ocupar alguns dels espais històrics de la festa.

De fet, tot havia començat el 24 de setembre de 1218, quan, segons la llegenda, la Mare de Déu de la Mercè s’hauria aparegut al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort.

Segles més tard, el 1687, la ciutat va invocar la protecció d’aquella mateixa Mare de Déu contra una plaga de llagosta i l’any següent, el Consell de Cent la declara com a patrona protectora. No serà fins dos segles més tard que el Papa Pius IX va reconèixer la Mercè com a patrona de la diòcesi. Ho va fer el 1868, però en aquells temps les commemoracions en honor de la Mercè tenien un caràcter eminentment religiós, tot i que ja hi va haver balls i funcions extraordinàries en tots els teatres de la ciutat. Va ser Francesc de Paula Rius i Taulet qui, en la seva etapa de regidor, abans de convertir-se en alcalde, va impulsar la primera festa de la Mercè, que l’any 1871 va adoptar un caràcter cívic i incloïa celebracions de caràcter popular i adreçades a la ciutadania.

Les festes, que aquell any van començar el 24 de setembre i es van perllongar fins l’1 d’octubre, incloïen exhibicions de torres humanes, a càrrec dels Xiquets de Valls, sardanes interpretades per cobles, ballarins i ballarines arribats expressament de l’Empordà, moixigangues, balls de bastons de Vilafranca, gegants, música de gralles, flautes i tamborins, competicions hípiques, proves de natació, focs artificials i, fins i tot, una exposició general de les quatre províncies catalanes que es va celebrar a l’aleshores novíssim edifici de la Universitat.

Les celebracions no van tenir una continuïtat anual, però la idea de convertir la Mercè barcelonina en una festa major adreçada a la ciutadania i que aplegués elements de cultura popular de les diverses parts de Catalunya va arrelar un cop més el 1902, aquest cop sota l’impuls de l’aleshores regidor Francesc Cambó.

El passeig de Gràcia, escenari de cultura popular

La Festa Major de Barcelona ha viscut una història condicionada per les circumstàncies polítiques. I, si durant els anys vint i trenta del segle passat es va celebrar poc, el franquisme la va utilitzar per recuperar els aspectes més folklòrics i d’exaltació religiosa i tradicional. Els anys cinquanta i seixanta van aparèixer novament els aspectes artístics i populars de la festa, se’n va potenciar l’aspecte folklòric i es van instituir cites que avui són clàssiques, com ara els concerts de cant coral a càrrec dels Cors de Clavé, el Concurs de Colles Sardanistes, que encara se celebra, i una Cavalcada que no tenia la Rambla com a escenari sinó, entre d’altres, un passeig de Gràcia que, coincidint amb el 150 aniversari de la festa, enguany es recupera com a espai dedicat a la cultura popular.

Al passeig de Gràcia podreu veure, en aquest any del 150 aniversari, mostres de cultura popular, festa del foc i la clàssica Cavalcada, a més d’alguna sorpresa commemorativa.

Els ajuntaments de la transició i els primers ajuntaments democràtics van renovar l’estructura de la Mercè, cosa que va donar origen a unes celebracions centrades en la cultura mediterrània que avui combinen els concerts, els espectacles de carrer, les exhibicions ciutadanes i la tradició. Els actes tradicionals, de fet, van viure una gran eclosió i renovació els anys noranta a través de personalitats com el desaparegut músic i compositor Jordi Fàbregas (1951-2021), creador de la formació tradicional Els Ministrils del Camí Ral. Se li retrà homenatge durant el Toc d’Inici d’enguany.

Per commemorar l’aniversari, La Casa dels Entremesos acollirà una exposició de gran format amb la majoria dels cartells de les festes. La mostra s’anomena ‘Anunciant la Mercè. Els cartells de la Festa Major de Barcelona 1951-2021’ i ha comptat amb la col·laboració de nombrosos artistes que han deixat la seva empremta al cartell de la Mercè. Es podrà visitar del 12 de setembre al 26 de novembre (excepte el dissabte 25 de setembre).