Enguany l’exposició temàtica de bestiari festiu que cada any es fa per Santa Eulàlia (d’ençà del 1996, amb algun parèntesi) es dedica al bestiari de Corpus amb motiu dels 700 anys de la Processó de Barcelona. El Corpus és de ben segur la festa més rellevant al llarg de la història del bestiari festiu, donat que les primeres referències de les figures les trobem en aquestes celebracions. De fet, durant segles va ser l’única sortida que feien els dracs, àligues, víbries, mulasses i tarasques.

Per commemorar-ho, del 7 al 21 de febrer s’exposen al Born CCM bona part de les bèsties més antigues que es conserven al país. Us les presentem!

L’Àliga de Cervera. Datat del 1738, el cap que podrem veure a Barcelona és una peça clau per entendre el bestiari històric. És de fusta tallada i sembla que té un mecanisme per moure el cap independentment del cos, que era un bastiment de fusta recobert de pell daurada, recordant les plomes de l’au. Actualment surt al carrer una recreació d’aquesta àliga, estrenada l’any 2013.

L’Àliga de Girona. Datada del segle XVI, el cap actual és de l’any 1722 tot i que la resta del cos es va renovar l’any 1954. La figura que es podrà veure a Barcelona és la rèplica estrenada l’any 1992, obra del taller Ventura & Hosta. Surt a ballar per Sant Narcís i cada 5 de gener rep els Reis d’Orient amb el seu ball propi.

Les Guites de la Patum Infantil de Berga. Són unes de les bèsties més antigues que es conserven pensades exclusivament per als infants. A l’exposició s’hi poden veure els caps originals de la Guita Grossa i la Guita Xica de la Patum Infantil, datats de mitjans dels anys cinquanta del segle passat. Van ser construïts per la família Camps, tot i que actualment surten unes figures estrenades recentment.

La Mulassa de Reus. Documentada d’ençà dels inicis del segle XVII, és la fidel acompanyant dels gegants reusencs i històricament tenia el coll extensible i treia foc per la boca. Encara ara pot moure el cap. La porten interiorment quatre persones i surt per les Festes de Sant Pere i de Misericòrdia. La figura actual és del 1725, tot i que la que ens visita n’és la rèplica construïda l’any 2010, obra de Ramon Ferran.

La Mulassa de Solsona. Les figures solsonines són de les poques que han sobreviscut al llarg dels segles. El cap que es conserva és de l’any 1691, tot i que la que surt al carrer n’és una còpia recent. La figura participa a les festes del Corpus i a la Festa Major en honor a la Mare de Déu del Claustre.

El Bou de Barcelona. Documentat d’ençà del 1467, el Bou actual va ser estrenat l’any 1993. És portat per veïns i veïnes del Raval i participa a les Festes de la Mercè, de Santa Eulàlia i del Corpus. El va construir en Manel Casserras i Boix.

El Bou de Solsona. Aquest cap és el més antic que es conserva d’un bou festiu. És de l’any 1956, obra de Manel Casserras i Boix. Avui dia surt a ballar una rèplica de la figura, creada el 1993 pel mateix Casserras.

El Drac de Vilafranca del Penedès. Documentat d’ençà del 1600, el drac vilafranquí és un dels tres més antics que es conserven al país. En aquesta ocasió podrem veure la rèplica que el taller El Drac Petit en va fer l’any 2006 per tal de preservar la peça original que només surt el dia de Sant Fèlix, el 30 d’agost.

La Cucafera de Tortosa. Símbol de la ciutat, està documentada d’ençà del segle XVI. Amb els anys s’han convertit en les tres actuals: una mare i dues filles. La Cucafera que surt avui dia és de l’any i surt a desfilar per la Festa Major, en honor a la Mare de Déu de la Cinta.