La berbena relaxa, la cua de cavall és diürètica, la calèndula regenera la pell, la valeriana va bé pel dolor menstrual… Les propietats guaridores de les herbes aromàtiques són infinites i durant molts anys, quan no hi havia farmacologia, eren la medicina més eficaç que hi havia. D’aquest temps data la fira de Sant Ponç, que aquest any no es podrà celebrar però tradicionalment es fa l’11 de maig al carrer de l’Hospital del barri del Raval.

El món de les plantes remeieres és un tema apassionant on conflueixen ciència i cultura popular. El folklorista Cels Gomis, l’any 1891, es va dedicar a aplegar molts d’aquests coneixements al llibre ‘Botànica popular’. Un altre bon exemple d’aquesta saviesa popular el trobem al refranyer, que està ple de dites que fan referència a les propietats curativa de les herbes.

Us n’oferim una tria:

Les que serveixen per a tot: ‘L’aigua de farigola tot ho consola’ / ‘L’orenga tots els mals trenca’ / ‘L’esperit de romaní, el dolor fa fugir’

Per als mals més freqüents: ‘Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor’/ ‘Per la gola: farigola’

Sobre la necessitat de tenir herbes medicinals a mà: ‘Amb farigola, malves, i grans de rosari, es planta un ric herbolari’ / ‘Ruda, orenga, hisop, donzell, tot això és bo per remei’

La ruda, planta de bruixes: ‘La ruda, herba d’aventura’ / ‘Fonoll i ruda fan la vista aguda’

Herbes afrodisíaques: ‘Menta olorada, noia casada’