La nit de Sant Joan és una festa molt antiga, lligada al culte al sol, que es fa des de temps gairebé immemorials. Se sap que a la zona mediterrània les civilitzacions antigues ja celebraven el solstici d’estiu amb fogueres i altres rituals. Hi ha una manera molt bona de resseguir totes les creences, costums, tradicions i rituals lligats a la nit més curta de l’any: a través del refranyer, que té més de quatre-centes entrades que fan referència a aquesta festivitat.

Si les agrupem temàticament, n’hi ha moltes de dedicades a la salut, perquè hom creu que aquesta nit és el moment idoni per a prevenir malalties. Agafar febre o tenir floroncos per la nit de Sant Joan, per exemple, és garantia que no es repetiran durant l’any, com també pentinar-se per prevenir els polls (‘Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l’any’). I si simplement es pretén tenir bona salut en general, també és el moment idoni per a fer sagnies: ‘Sagnia per Sant Joan, salut per tot l’any’.

Un altre costum molt arrelat d’aquesta diada és el dels banys nocturns, garantia de salut i de purificació de cos i ment. Hi ha moltes dites que insten a banyar-se, tant a mar com al riu: ‘Per Sant Joan, a sa platja gran’, ‘Per Sant Joan el riu demana carn’, ‘Per Sant Joan, el primer bany’. També n’hi ha de més explícites: ‘Qui no es banya per Sant Joan no es banya en tot l’any’, ‘Bany de Sant Joan, salut per tot l’any’.

També hi ha molts refranys que fan referència al creixement durant la nit més curta de l’any. N’hi ha que parlen de la natura –és l’hora de fer empelts, quan les herbes arriben al moment màxim de floració–i n’hi ha que es refereixen als humans, sobretot als nens. N’hi ha un que barreja els sortilegis amb el creixement i que convida a gronxar-se la nit de Sant Joan per créixer: ‘Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d’un pam’.

Per Sant Joan, hom també creu que les herbes medicinals i aromàtiques tenen més propietats que en cap altra nit de l’any: ‘Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any’. Això fa que siguin especialment valorades i diem que una cosa ‘val tant com totes les herbetes de la nit de Sant Joan’. També és el millor moment d’arreplegar-les, abans no arribi la calor de l’estiu: ‘Fins a Sant Joan, totes les herbes són pans’.

La dita ‘El matí de Sant Joan totes flors tenen virtut, també aquelles donzelletes que als malalts donen salut’ lliga el poder de les herbes amb les ordalies per a aconseguir parella, que també són molt abundants pels volts del 23 de juny. La majoria fan referència a noies joves que cerquen un bon marit i ho proven per totes les vies possibles: ‘La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant’, ‘Estel de Sant Joan, fes-me trobar un bon galant aquest mateix any’, ‘Per Sant Joan, les estimades troben les enramades’, ‘Nit de Sant Joan, nit d’amoretes’.

Finalment, s’associa molt la nit de Sant Joan a la superstició per a tenir sort, diners, menjar… ‘Sant Joan en dilluns, ventura a munts’, ‘Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l’any’, ‘Qui ploma les oques per Sant Joan les ploma quatre vegades l’any’. També hi ha la creença que ‘el dia de Sant Joan, a mitjanit, s’obren les mines d’or i plata’. Tot i això, a vegades la revetlla també és vista com una font de desventura: ‘Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats’, ‘Qui per Sant Joan va d’hivern i per Nadal va d’estiu, la ventura no li riu’, ‘Per Nadal, ventura, per Sant Joan, desventura’.