Al llarg de l’any 2020, les colles castelleres de la ciutat han perdut una mitjana d’unes 300 hores d’activitat castellera i la baixada dels ingressos a la meitat, a més de la quasi nul·la entrada de nous membres a les colles. Són els efectes més destacats de la pandèmia detectats per l’Observatori de l’Afectació de la Covid-19 a les colles castelleres de la ciutat, desenvolupat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) juntament amb l’Institut de Cultura de Barcelona i les colles de la capital catalana.

Una de les tasques desenvolupades per l’Observatori ha estat recollir tota una sèrie d’indicadors d’activitat castellera, de massa social i econòmics que permetin fer un seguiment  quantitatiu de l’impacte de la pandèmia. La comparativa d’aquestes dades prendrà tot el sentit quan es pugui completar la seqüència des del 2019 fins la primera temporada que es pugui considerar de normalitat. Tot i això, de moment, la comparació de les dades de 2019 i 2020 ja permet fer observacions prou interessants.

Així, per exemple, les vuit colles de la ciutat de Barcelona van dedicar una mitjana de 295,6 hores a l’activitat castellera (entre assajos generals i actuacions) la temporada 2019. I l’any passat la xifra va baixar a una mitjana de 45 hores.

Igualment, l’aturada també ha significat la interrupció en el flux d’entrada de nous castellers i castelleres a les colles. El 2019 el número de camises noves repartides va ser d’una mitjana de 40,5 per colla, mentre què el 2020 només va ser de 2,5 (de fet, només dues colles van registrar nous components).

Pel que fa al vessant econòmic, la dada més contundent és una caiguda dels ingressos a gairebé la meitat, passant dels 829.617 euros ingressats en conjunt per les vuit colles el 2019 a 427.206 el 2020, exactament el 51,5% de l’any anterior. Aquesta reducció és força transversal entre totes les colles. La manca d’activitat ha afectat fortament a algunes de les fonts principals de finançament de les colles: així, mentre el 2019 la contractació de diades (incloses actuacions comercials) va suposar uns ingressos globals de 140.000 euros, el 2020 no van arribar als 7.000.

Lògicament, la manca d’activitat també ha comportat un descens en les despeses, en aquest cas per sobre del 50%. Hi ha partides importants de despesa que es van reduir moltíssim, com ara les activitats socials, o que pràcticament van desaparèixer, com la contractació d’altres colles o el transport. Les despeses que s’han mantingut són sobretot aquelles que es poden considerar estructurals, lligades als locals o a despeses d’administració, gestió, etc.

Malgrat tot, el resultat econòmic final de les colles de la ciutat de Barcelona és positiu, bàsicament per dos factors. El primer ja l’hem esmentat, que és el fet de, senzillament, no poder gastar en determinats àmbits. El segon ha estat el fet d’haver pogut mantenir els ingressos per subvencions, i específicament les derivades de l’Ajuntament de Barcelona. Com a contrapunt negatiu, això ha suposat que augmentés fortament la dependència de les colles respecte de les subvencions públiques, que han passat de representar el 31% al 51,6% dels ingressos.

Cal precisar que aquests resultats econòmics de les colles barcelonines segurament no són extrapolables a la resta del país perquè hi ha colles que han patit importants retallades en els ingressos per subvenció i per tant la liquidació del seu pressupost probablement sigui diferent. En aquest sentit, des del CEPAC estan recollint els mateixos indicadors d’un grup de sis colles de la resta de la geografia catalana per tal de comparar els resultats amb els obtinguts a Barcelona.