El nostre calendari, que es basa en el moviment del sol, marca un punt d’inflexió molt important amb l’arribada de l’hivern. La claror guanya terreny a la foscor i, coincidint amb el solstici d’hivern, es fa una de les festes més assenyalades del calendari: Nadal. Però, en una societat eminentment agrària com la nostra –encara que actualment hi hagi poca gent que faci de pagès, tenim una tradició de milers d’anys–, l’hivern és una època dura que hom pot intentar passar de la millor manera possible seguint els consells del refranyer, una font inesgotable de saviesa popular.

Les medecines de l’hivern: sopa, pa i vi

El refranyer no sol entrar en qüestions de dieta, però en el cas de l’hivern dicta força clarament les bases de l’alimentació, que són les sopes, el pa i el vi: ‘A l’hivern escudella i vi calent’, ‘Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l’hivern’, ‘A l’hivern, el millor amic és la carbassa de vi’, ‘Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l’hivern’. Cal tenir present que antigament l’hivern era una època de gran mortaldat: ‘Còlics d’hivern i febres de primavera, la mort darrera’, ‘Com el badall d’en Feliu, que va obrir la boca a l’hivern i la va tancar a l’estiu’.I la millor manera per a prevenir malalties és alimentar-se i escalfar-se bé, dues coses molt importants en aquesta època: ‘El foc, a l’hivern, és mig aliment’, ‘Les sopes i el sol a l’hivern donen consol’, ‘Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya’.Podermatar un porc també hi ajuda, i molt, perquè la carn proporciona aliments rics en proteïnes durant mesos: ‘Porc matat, hivern solucionat’.

I si totes aquestes precaucions no funcionen, el refranyer aconsella de no llevar-se gaire d’hora (‘A l’hivern, més val colrar que matinejar’), dormir panxa enlaire (‘Si vols tenir salut plena dorm a l’hivern de cara i a l’estiu d’esquena’) o buscar-se una amant flequera, perquè a casa seva sempre hi haurà escalfor i aliment: ‘A l’hivern fornera, a l’estiu tavernera’.

L’hivern, època de pobresa?

Aquesta insistència de la saviesa populara preparar-se per al fred es deu al nostre passat de societat agrària, on l’hivern és període d’inactivitat al camp: ‘Qui no fa la feina a l’estiu, a l’hivern dejuna’, ‘La dona del xirimier d’estiu balla i d’hivern badalla’, ‘Al qui en hivern d’estiu va, no li preguntes com li va’. Tot això ens fa pensar que era l’estació més dura de l’any: ‘Període d’hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet’.

Però per a alguns sectors el fred també té coses bones, perquè crea ocupació. ‘L’hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner’, ‘De sabaters, a l’estiu n’hi ha menys i a l’hivern n’hi ha més’ en són dos bons exemples. També és important de saber-se organitzar bé la vida: ‘Els que ho saben entendre bé, fan de pastor a l’hivern i a l’estiu de porquer’, perquè a l’hivern els ramats estan tancats a casa i no escampats per les muntanyes i l’estiu és l’època d’engreixar porcs, un negoci força lucratiu.

Quan s’acabarà l’hivern?

L’estació més freda de l’any acaba de començar i ja ens preocupem per quan s’acabarà. En aquest sentit el refranyer ha fet càlculs i n’hi ha de tota mena: els més optimistes parlen de la Candelera, el 2 de febrer: ‘Si la Candelera plora, l’hivern és fora’. I els més pessimistes situen el final del fred entre els mesos d’abril i maig: ‘Abril acabat, hivern passat’,‘Fins que la lluna d’abril no hagi passat, no donis l’hivern per acabat’/ ‘No digues hivern acabat, si Sant Jordi no ha passat’/‘Del maig a la meitat, l’hivern acabat’/‘Fins al dotze de maig l’hivern no diu: «me’n vaig»’/ ‘No donis l’hivern per escapat, si Sant Isidre encara no ha arribat’ (15 de maig).

Sigui com sigui, de mica en mica el fred comença a minvar, sobretot després de la temuda ‘setmana dels barbuts’ a principi de gener: ‘Per Sant Vicenç l’hivern cada dia perd una dent’, ‘Per Sant Pau, l’hivern se’n va o s’hi ajau’. També es diu ‘Atansa’t Quaresma, aparta’t hivern’ o ‘Quan el març se’n va a meditar, l’hivern s’ha d’acabar’. Un altre senyal inequívoc que el fred se’n va és quan la natura dóna senyals de renaixença: ‘Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora’ (15 de març),‘Quan canta el gripau, hivern adéu-siau’.