La història més difosa diu que Josep Vidal Granés era un forner de la Ribera que, cap al 1828, es va establir al carrer Gran de Gràcia, número 111. Com que havia crescut a Sant Cugat era molt devot de sant Medir i, quan va caure malalt, va prometre que, si es guaria, cada any per la festivitat del sant faria un romiatge a l’ermita que hi ha a la serra de Collserola dedicada al sant. A més, també diuen que es va comprometre a fer difusió de l’ajut que el sant li havia ofert explicant el seu guariment a tothom.

El primer romiatge a Sant Medir es va fer el 3 de març de 1830. Tal com havia promès, Josep Vidal va omplir un sarró de caramels i el carregà a la seva muntura, es va penjar un timbal al coll, va agafar un sac de gemecs i es va dedicar a recórrer tota la vila per divulgar la seva gran ventura. Tirava confits que havia elaborat ell mateix per atreure la mainada i després explicava el seu prodigiós guariment a tothom qui el volgués escoltar. Sonà tan convincent que molts amics i coneguts decidiren d’acompanyar-lo en el romiatge fins a Collserola.

Fa poc, l’historiador gracienc Josep Maria Contel ha investigat la biografia de Josep Vidal i n’ha extret algunes conclusions inèdites sobre els orígens de la festa. És probable que el motiu del romiatge no fos una malaltia, sinó l’estada de Vidal a la presó. Se sap que era un ferm defensor de l’absolutisme monàrquic i, en el convuls context polític del segle XIX, ple de constants disputes entre conservadors i liberals, sembla que va passar uns dies al temible calabós de la Ciutadella. Allà podria ser que hagués fet la promesa de pelegrinar a Sant Medir si en sortia viu.

Per tant, el romiatge a Sant Medir hauria estat, almenys en els orígens, una festa molt lligada al carlisme. Així i tot, amb el pas dels anys el romiatge va esdevenir cada vegada més concorregut i s’hi va afegir gent d’altres viles, com ara Sarrià i Sant Gervasi. Algunes fonts indiquen que el 1853 ja hi participaven més de tres-centes persones, cosa que va fer que es formessin colles diverses. Segurament amb la popularització de la festa, i a causa de l’estabilització política, es va decidir d’emmascarar el motiu real de la festa.

Josep Vidal va morir el 1856, però el tradicional romiatge es va mantenir més viu que mai i es va consolidar en la popular festa que es fa avui. Conscients del seu llegat, la Colla Monumental organitza cada any, els dies previs a la festa, una caminada a l’ermita de Sant Medir que s’atura al cementiri de Sant Genís dels Agudells, on el forner Vidal és enterrat, a retre-li homenatge.