Entre totes les festes del nostre calendari, Sant Jordi és una de les més estimades per la població. Tot i ser un dia feiner, centenars de ciutadans surten al carrer a passejar entre les parades de llibres, a comprar roses o a assistir a algun acte del centenar que hi ha programats. Però si una cosa diferencia Sant Jordi de la resta de festes és que no té un origen remot en absolut. La festa, tal com és avui dia, és fruit del catalanisme conservador del segle XIX. Aquest moviment polític i cultural va dotar la jornada d’un sentit de reivindicació cultural que encara es manté molt viu.

La llegenda. Així i tot, hi ha elements de la festa que sí que són antics, com ara la llegenda i el culte a sant Jordi, que es remunten a l’edat mitjana. La història del cavaller que mata el drac per salvar la princesa apareix explicada per primera vegada a la ‘Llegenda àuria’ de Iacopo da Varazze, al segle XIII. Durant les croades del culte a sant Jordi es va fer cada vegada més freqüent entre els cavallers i se sap que al segle XVIII a Barcelona els nobles feien cada any una missa en honor del seu sant patró. Amb tot, en aquest moment Sant Jordi no era una festa popular, perquè només la celebrava la noblesa.

La rosa. Un altre dels símbols destacats de la festa és la rosa. Sabem que a la Barcelona del segle XVIII cada primavera s’instal·lava una fira de flors on els enamorats anaven a comprar roses per a les seves estimades. De fet, les flors són molt presents en diverses festivitats primaverals que des de temps immemorials reten culte a la fertilitat, com ara enramades per la creu de Maig o Corpus. Això ens fa pensar que el costum podria tenir arrels romanes perquè antigament es feien unes festes en honor de la deessa Flora que més tard foren cristianitzades.

El llibre. El 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor perquè és una data en què casualment van néixer o morir diversos escriptors destacats de la literatura universal. Així doncs, la commemoració del dia del llibre és una festa forana que a Catalunya ha arrelat profundament. Es va començar a difondre als anys 1920 i va coincidir amb un moment de gran efervescència social, política i cultural. A més, el fet que la festa fos prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera i consentida però molt controlada durant el franquisme no van fer més que consolidar Sant Jordi com una gran diada de reivindicació de la cultura catalana.