Cada any, el MercèDansa esdevé una mostra inigualable de les danses vives que es fan arreu de Catalunya. Per les Festes de la Mercè, l’Esbart Català de Dansaires convida diversos balls arrelats arreu del país, sovint amb un fil conductor que vertebra la ballada. Enguany hi participaran vuit balls tradicionals de l’àrea metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès), a més d’un ball barceloní: el Ball de Bastons del Poble-sec. El moment culminant de la festa serà el Galop de la Mercè, que enguany celebra 25 anys, i serà interpretat per la Cobla Sabadell dirigida pel mestre Joan Gómez. L’acte serà el diumenge 26 de setembre d’11 a 13 h i de 16.30 a 18 h a l’escenari dels Til·lers del parc de la Ciutadella. Podeu reservar les vostres entrades aquí.

Aquests són els balls que hi participen enguany:

• Ball de Bastons del Poble-sec de Barcelona (El Barcelonès). La colla bastonera de l’Esbart Renaixença va néixer l’any 2000 i participa any rere any a les Festes de la Mercè i la festa major del seu barri. A més de les seves actuacions al carrer, el ball realitza una labor social de divulgació i aprenentatge del ball en diversos centres docents de la ciutat. Està formada per tres grups (infants, joves i grans) i en el seu repertori hi ha la Rumbeta del Poble-sec, Joan del Riu, l’Encadenada, la Patum i la Cirereta, entre d’altres.
• Danses de Maig de Badalona (El Barcelonès). És un ball mixt, alegre i dinàmic que comença amb diverses fileres que evolucionen en rodó per l’espai. El ball finalitza amb l’enlairament d’una de les balladores, que aixeca la seva parella.
• Ball dels Capgrossos de Santa Coloma de Gramenet (El Barcelonès). Aquesta comparsa de capgrossos va néixer amb la idea d’homenatjar diversos personatges populars de la ciutat i es van anar construint entre el 1987 i el 1991. Representen l’agutzil Pere Alsina, el mestre Jaume Salvatella, el ferrer Francisquet Pla, el fester Joan Ubach i el taxista Miquelet Estadella. La coreografia del ball es va estrenar el 2006 i es balla sobre una versió del ball de Sant Ferriol. Es dansa per la Festa Major de la ciutat, a principis de setembre, i el dia 31 de desembre, diada de Santa Coloma.
• Ball del Babau d’Esplugues de Llobregat (El Baix Llobregat). Aquesta dansa es fa amb motiu de la diada de la patrona de la ciutat, Santa Magdalena, que se celebra al juliol. Sembla que ja es ballava all segle XVII, tot i que es va perdre i es va recuperar l’any 1989 amb la forma de ball pla i corranda. És un ball de parelles, de nombre indeterminat, que acaba amb una corranda alegre.
• Ball del Tortell del Prat de Llobregat (El Baix Llobregat). Recuperat l’any 2011 per un grup de joves, és una dansa per parelles que es reparteixen formant una rotllana sense tancar. El ball pren el nom del pastís que porten penjant de l’esquena els balladors que ocupen la part interior de la rotllana.
• Ball de Carnestoltes del Prat de Llobregat (El Baix Llobregat). Aquesta dansa es ballava al Prat d’ençà del segle XIX, fins que es va deixar de fer l’any 1952. Com abans, actualment el ball es fa el diumenge de Carnaval. És un ball alegre i animat, que antigament es feia recorrent totes les masies i carrers del nucli, fent capta al so d’un flabiol.
• Ball de Vinyataires de Santa Coloma de Cervelló (El Baix Llobregat). En el marc de la Festa de la Cirera i de l’Agricultura, l’any 2019 neix aquesta dansa amb una peça musical anomenada ‘Dansa del retorn de foravila’. El ball s’inspira en els tradicionals balls de pastorets del Camp de Tarragona i es du a terme durant les festes de Sant Roc i Santa Coloma, patrons del poble. El seu nom s’inspira en el passat vitícola de Santa Coloma i emula la recollida i la premsa del raïm.
• Ball dels Capgrossos Cireraires de Santa Coloma de Cervelló (El Baix Llobregat). Aquest parell de capgrossos amb forma de cirera és una al·legoria a una de les fruites que es cull a la població i que protagonitza la Festa de la Cirera i de l’Agricultura. El ball s’acompanya amb el repic de les castanyoles i finalitza amb una abraçada.
• Ball de Gitanes de Sant Cugat del Vallès (El Vallès Occidental). Com era tradició al Vallès, cada diumenge de Carnaval una munió de parelles balla el ball de gitanes a la plaça del Monestir de Sant Cugat. Els balladors solen anar vestits amb disfresses o bé amb armilla els homes i amb mantó les dones. Tots ells dansen repicant les castanyoles.