Competir a mar és una exposició que explica la història les regates en l’àmbit català, des del seu naixement als clubs de platja, fins a la seva consolidació a través d’un gran nombre d’esportistes d’elit que participen en les grans regates nacionals i internacionals.

Al segle XIX, l’ús lúdic del mar a Catalunya es limitava als banys i a les passejades amb barques de rem. La primera competició documentada és del 10 de juny de 1821 que es va fer a Barcelona i va ser a rem. A partir d’aleshores, començarien a aparèixer els clubs nàutics  —el primer dels quals va ser el de Tarragona, l’any 1878— per impulsar la navegació a rem i, més tard, també a vela.

Al litoral català, la vela esportiva va viure una forta efervescència als anys seixanta del segle passat, amb la creació de molts clubs nàutics, marines i, evidentment, flotes. La multiplicació de les regates va generar una creixent indústria nàutica, amb empreses tan destacades com la Industrial Velera Marsal, Manufacturas Mistral o Toni Tió, entre altres. Amb la consolidació de la navegació esportiva van anar sorgint esportistes d’elit en totes les modalitats de regates.

Competir a mar fa un repàs dels noms destacats en regates olímpiques, de vela oceànica, de regates en solitari al més alt nivell, de la classe mini... que han esdevingut referents tant per a la seva generació com per a les posteriors.

Catalunya és un lloc molt adient per practicar vela, com demostra la quantitat de regates que s’hi celebren, tant locals com internacionals. D’aquí que hi hagi gairebé 34.000 esportistes federats, més de 27.000 són escolars.