Durada: 35 minuts

Dansa

Justo. A la tardor del 1938, un jove sastre vivia en un poble. Justo era el gran de cinc germans, i sempre alegre els cantava una cançó. Immers sempre en els seus llibres, una noia en el poble el tornava boig: Ascensión. Sense previ avís, la Guerra Civil se’l va endur amb l’última generació: la Lleva del Biberó. Ell va pujar al camió com si fos una festa, però va ser l’únic del poble que no va tornar. Sense una flor, sense un adeu. L’única tomba la del seu cor.