Concert "Peter Somuah Group"
- Quan:
- 23/11/2024
- On:
- Jamboree
- Adreça:
- Plaça Reial, 17
- :
- Ciutat Vella
- Barri:
- el Barri Gòtic
- Població:
- Barcelona
- Tel.:
- 933191789
- Fax:
- 933150221
- Web venda d'entrades:
- https://jamboreejazz.com/
Anton De Bruin teclats · Danny Rombout percussió · Jens Meijer bateria · Marijn van der Ven baix · Peter Somuah trompeta
L’àlbum High-life és una oda a la tradició ghanesa de la música highlife i compta amb les llegendes del gènere. El highlife té un so únic amb un estil distintiu de tocar la guitarra amb punteig, línies de baix minimalistes però rítmiques, patrons de teclat percussius, línies melòdiques plenes d’ànima de la secció de vent, i una gran èmfasi en el ritme. El tema d’obertura de l’àlbum, We give thanks, compta amb Pat Thomas, també conegut com “la veu d’or d’Àfrica”. Gyedu-Blay Ambolley, el primer músic del món a incorporar el rap a la música highlife, apareix a Chop chop. I Koo Nimo, de 93 anys, que va ser un dels principals músics de highlife i el primer ghanès a veure la seva música editada en CD, narra alguns dels orígens del gènere highlife. En l’àlbum de deu temes, Peter Somuah, que va créixer tocant en bandes de highlife, barreja elements del gènere highlife amb jazz, creant el que ell anomena “highlife jazz”. L’àlbum emula el so vintage de l’era highlife, amb un toc modern. També connecta les generacions més grans i més joves de músics de Ghana. A més dels membres de la seva banda amb seu a Rotterdam, Somuah va convidar joves músics ghanesos a l’àlbum. La cantant Lamisi Akuka apareix a African Continent i aporta influències musicals plenes d’ànima del nord de Ghana, mentre que Bright Osei Baffour proporciona riffs tradicionals de highlife a la guitarra i Thomas Botchway afegeix ritmes al tambor parlant. Més que en els seus dos àlbums anteriors, Somuah també reflexiona sobre el context polític en què va créixer. A Mental slavery, Somuah canta sobre l’impacte psicològic persistent del colonialisme. De fet, el mateix nom del gènere highlife fa referència al fet que inicialment eren principalment les elits colonials a Ghana (“alta vida”) les que gaudien de la música. I a Chop chop, l’artista Ambolley critica els líders polítics cobdiciosos. L’àlbum transmet missatges sincers de justícia social, sanació i gratitud, però mai deixa d’animar l’oient a ballar.