Segons la tradició cristiana, Santa Eulàlia va ser una noia de Sarrià que al segle IV s'oposà a la persecució que havia ordenat l'emperador romà Dioclecià contra tots els cristians. La fe la va dur a rebel·lar-se contra el cònsol Dacià, que l'empresonà i la castigà fins a la mort. L'actitud d'aquella noia de tretze anys va esdevenir un símbol de defensa de la justícia i de la igualtat, i la veneració dels barcelonins va convertir-la en patrona de la ciutat al segle VIII.

La festivitat se celebra el dia 12 de febrer i al voltant d'aquella data l'esbart Ciutat Comtal representa cada any un espectacle de música, cant i dansa titulat Eulàlia, en homenatge a la santa i com a enaltiment dels valors de llibertat, solidaritat i justícia. L'escenificació parteix de la recreació històrica de la vida de la jove, i en mostra el martiri, la mort i la glorificació.

També és un homenatge a la santa l'elecció del lloc on es fa la representació: l'altar major de la Catedral, just damunt la cripta on hi ha les seves despulles. Hi intervenen dotze actors que representen els soldats romans i dotze actrius que testimonien el patiment del martiri. Tots plegats acompanyen les figures de Dacià i de Santa Eulàlia.