Sant Josep Oriol (1650-1702) va ser beneficiari de la parròquia de Santa Maria del Pi, i va arribar a ser molt popular a tota la ciutat pels guariments miraculosos que li atribuïen. Així mateix, hom en venera la generositat amb què donava el seu sou als més necessitats mentre s'alimentava amb gran austeritat, d'on li vingué el sobrenom de Doctor pa i aigua. Va ser beatificat per Pius VII el 5 de setembre de 1806 i canonitzat per Pius X el 20 de maig de 1909. La beatificació va ser molt celebrada a Barcelona i, tal com mostren les cròniques de l’època, a la festa hi participà una gran part de la imatgeria festiva de la ciutat. El dia de la festivitat és el 23 de març, aniversari de la seva mort.

Al voltant d'aquesta data es representa el Retaule de Sant Josep Oriol, organitzat per l'Associació del Retaule de Sant Josep Oriol de la parròquia del Pi. És en aquesta basílica on hi ha enterrat el sant i on s'escenifica la peça teatral, que comença amb una processó per alguns carrers del barri Gòtic. Hi prenen part els gegants del Pi, en Mustafà i l'Elisenda, a més de les figures del bestiari, el Lleó i la Mulassa, i un llegat o missatger a cavall que duu la notícia de la santificació de mossèn Oriol, acompanyat d'actors vestits d'època amb ciris i torxes.

L'obra s'estructura en tres parts. En la primera, un baladrer s'encarrega d'explicar la infantesa del sant, i en la segona un actor que representa el baró de Maldà narra els fets de la seva vida i miracles. En la part final, un grup d'escolans canten l'agonia i la mort de Sant Josep Oriol. El retaule es representa sense interrupció des de l'any 1997, amb un acompanyament musical de l'època a partir de la documentació de l'Arxiu de Santa Maria del Pi, interpretat amb instruments antics.