Fins que al segle XVI el Concili de Trent no va anar fent-lo desaparèixer, el Cant de la Sibil·la era força estès per tot Europa. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya, durant el segle XIX, l'interès d'alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.

Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l'origen en una melodia mossàrab amb text traduït al català al segle XIII.

A la nostra ciutat hi ha quatre temples on es pot escoltar aquest cant medieval. Des del 1948 s'interpreta a l'estil tradicional i amb acompanyament de coral a la basílica de Santa Maria del Mar, la primera de recuperar-lo. A la parròquia de Sant Gervasi i Protasi del barri de la Bonanova, s'hi representa des de l'any 1998, habitualment amb la veu de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. La Catedral de Barcelona el va recuperar l'any 2009, i des del 2008 també es pot sentir a la parròquia de Santa Maria de Gràcia, on s'interpreta amb l'acompanyament de l'Orfeó Gracienc.