Coves, cistells, paneres, cabassos... han esdevingut peces decoratives de cases i comerços, més que no pas objectes destinats als usos que els havien donat en l'origen els cistellers –o sargaires, com també s'anomenen el artesans que els fabriquen. De cistellers, a casa nostra, en queden pocs, i tenen la missió de posar tot el mestratge al servei noble de fer sobreviure un ofici, en competició amb les produccions seriades i a bon preu que ens arriben dels països orientals, molt destres en la confecció d’aquesta artesania.

Era un ofici ben estès fins no fa gaires decennis, quan el plàstic va estendre's i substituí els preciosos coves i cistells per objectes despersonalitzats que ja feien el fet. En pocs anys van relegar els soferts cistells de tota la vida a un paper secundari, si no van anar a parar a les golfes de les cases.

La veritable meravella de l’ofici és que es fa d'una manera totalment manual. No hi ha cap mena de suport mecànic i l'utillatge es redueix a eines molt rudimentàries. Són les mans de l’artesà que, amb moviments precisos i repetitius i molta tècnica, van teixint i van donant a l'objecte la forma adient a l’ús que ha de tenir.

Actualment, la cistelleria també ha despertat l’interès de gent que, trenant vímets i afaiçonant coves i cistells, ha descobert una activitat de lleure que li permet de desenvolupar la creativitat.