Voluntat

Aquest dissabte és el dia de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. L’objectiu de la jornada és reconèixer la feina de voluntaris i treballadors que tots els dies de l’any salven vides, ajuden els més desafavorits i miren de canviar mentalitats. I si la commemoració és el dia 8 de maig és per recordar el naixement d’Henry Dunant, el fundador de la Creu Roja. Nascut a Ginebra, Suïssa, tal dia com avui de fa noranta tres anys, Dunant va ser un home que es va esforçar per millorar la nostra societat des del respecte i la solidaritat. Els seus pares li van inculcar el valor del treball social. No en va, el pare ja ajudava els orfes i els presos en llibertat condicional. I aquest esperit i aquests valors van envernissar la seva figura. Quan encara Algèria estava ocupada per França, va crear una companyia industrial i financera especialitzada en el blat de moro. Però com que les autoritats colonials franceses no li assignaven unes terres i una escomesa d'aigua, Dunant va decidir dirigir-se directament a l'emperador de França, Napoleó III. L'emperador estava lluitant contra Àustria, en un racó del Piemont, a Itàlia. El quarter general estava situat a una petita ciutat piemontesa, Solferino, i en veure que no rebia resposta, Dunant se n’hi va anar sense dubtar-ho.  Era l’endemà de sant Joan del 1859 quan va arribar a Solferino, tot just acabada una cruenta batalla que va deixar trenta vuit mil víctimes, entre morts i ferits. Els més de deu mil ferits estaven agonitzant al camp de batalla sense rebre cap atenció. Dunant va prendre la iniciativa i va organitzar la població civil, especialment dones i noies, per assistir els soldats malferits. Faltaven material i recursos però es va espavilar per suplir les mancances. Quan va tornar a Ginebra, Dunant va escriure aquella experiència en el llibre Un Souvenir de Solferino. Imprès el 1862 amb els seus diners, hi va descriure la batalla, el cost humà en vides i l’econòmic en diners, a més de relatar els esdeveniments posteriors. En aquest llibre, Dunant hi va desenvolupar la idea de la necessitat de crear una organització neutral que proveís l'atenció necessària als soldats malferits. Però també volia anar més enllà. I , de retruc, mirar de dotar de valors una societat que podia millorar. El llibre el va distribuir a molts dels líders polítics i militars d'Europa i va començar a viatjar arreu per promocionar les seves idees. Quan Un souvenir de Solferino va arribar a la Societat pel Benestar Públic, de Ginebra, i un cop examinat amb deteniment el que Dunant hi exposava, van decidir fundar, el 17 de febrer de 1863 el Comitè Internacional de la Creu Roja. Un acte voluntari és un acte que surt de la voluntat, un acte que neix lliurament i esperonat per una facultat que ens mou a fer o a no fer alguna cosa. La voluntat ens surt de l’ànima, aquell principi vital que és la seu on  també s’hi allotja la intel·ligència i la sensibilitat. Per tant, una persona voluntària és algú que es vol moure per ajudar l’altre, empesa per una consciència, una sensibilitat que el fa actuar per mirar d’atenuar els patiments de l’altre. Un individu que col·labora amb un altre per millorar el grup, la col·lectivitat, la societat. Ramon Llull creia en l'altre perquè és un element essencial per la construcció d'un mateix. Avui -i cada dia- cal reivindicar el voluntariat, aquesta figura revestida d’humanitat i d’humanisme, que fa possible que els somnis, els anhels, els desitjos, les il·lusions, els projectes de vida de moltes persones en una societat tan canviant, no es perdin pel camí o se’ls empassi l’aigua del mar. L’esperit de Dunant estava impregnat de la voluntat d’ajudar a canviar comportaments i mentalitats des del respecte, el diàleg i la feina conjunta. Valors que des d’un punt de vista antropològic cal tornar-los a posar en el centre de qualsevol comunitat que busqui continuar millorant i que en tingui aquest voluntat.

- Martí Gironell -