Santa Eulàlia, patrona de Barcelona
Santa Eulàlia ha estat objecte de culte catòlic des de ben antic, per la qual cosa la seva hagiografia i martiri han estat motiu de moltes manifestacions de religiositat popular com ara goigs, composicions musicals, himnes, devocionaris, missals i festes públiques. Tanmateix aquest llibre tracta de les representacions que se’n poden veure avui dia en els espais i edificis públics de la ciutat. Barcelona mostra la presència de la seva antiga patrona en les estàtues, els relleus, els retaules, els vitralls i les pintures murals que constitueixen punts de referència de l’imaginari compartit per molta gent de Barcelona. Per conèixer més i aprofondir en la figura de la que va ser una figura cabdal a la ciutat de Barcelona, el Museu Etnolìgic i de Cultures del Món ha publicat Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, un llibre coral. Una obra a sis mans, cuinada a foc lent, que aspira a omplir un buit en la bibliografia especialitzada en la temàtica. Aquest és el propòsit que ha animat a treballar l’equip interdisciplinari que conformen Pablo Abella, Cristina Fontcuberta, Carme Grandas, Amadeu Carbó, Robert Baró i Oriol Pascual, amb el pròleg de Josep Fornés, director del museu. Els autors són especialistes en diferents ciències socials, i han assumit el repte de posar en valor les interpretacions sobre l’orígen i el significat de la imatge i les representacions de la santa a Barcelona. La intenció del llibre ha estat col·leccionar tots aquests aspectes -del llatí acte de recollir- sabedors que la recopilació és una forma de coneixement lligada a la memòria i, per tant, una manera de desencadenar associacions sorprenents entre el present i el passat. La collita, tal com l’entenem, no és una simple acumulació d’elements amb una finalitat classificatòria o documental, sinó una forma particular d’entendre els significats que Santa Eulàlia ha tingut al llarg de la història de Barcelona i d’entreveure, per tant, com tot allò que ha simbolitzat ens permet entendre millor la ciutat. Ara bé, aquestes qüestions, sens dubte reveladores de la importància de la representació de Santa Eulàlia en l’espai públic, no són perceptibles a simple vista. No podem copsar-les sense un esforç interpretatiu, perquè Eulàlia, com qualsevol altra imatge simbòlica, és una composició d’elements amb la intenció de transmetre un missatge complex, és a dir, que en sí mateix constitueix un sistema de signes que només reconeixem si els relacionem amb els seus significats. Aquest llibre pretén posar en valor la força llegendària de la imatge de la màrtir barcelonina fins esdevenir patrona de la ciutat. La literacitat visual de les seves representacions en l’espai públic no és una tasca fàcil si partim del fet que expressa els valors i els anhels dels diferents grups de poder que, al llarg del temps, han estat política i socialment hegemònics a Barcelona. Per tant, la finalitat d’aquest llibre és oferir un repertori d’elements representatius del personatge mític, perquè cadascun d’ells no només forma part de la seva imatge, sinó que, a més, son una concreció particular i única de la ideologia dels grups que l’han fet servir pels seus propòsits. Per aquest motiu, ens hem centrat en les obres que podem apreciar a Barcelona, sense voler ser exhaustius, deixant de banda les que podem trobar fora de la ciutat, principalment en la conurbació metropolitana. Aquesta ha estat una decisió presa fonamentalment per motius pràctics: Conforme avançàvem en la recollida d’elements ens vam adonar que inesperadament en sortíen de nous i a cada descobriment ens allunyàvem més i més de l’objectiu d’aconseguir un compendi coherent i significatiu. Per aquest motiu vam determinar circumscriure el llibre a les obres més rellevants de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, les obres representatives de Santa Eulàlia les hem agrupat per períodes amb la idea d’explicar millor tot allò que preteníem des del principi i, sense perdre el fil d’aquest argument, els diversos autors, especialistes en diferents matèries de la ciències socials com ara l’antropologia, la història, la teologia o la història de l’art, han posat fil a l’agulla comentant-les una per una i donant alhora una visió de conjunt. Val a dir que considerem que el punt de vista dels especialistes no és incompatible amb la vocació divulgativa del llibre per la qual cosa hem prescindit deliberadament de les notes a peu de pàgina i de referències bibliogràfiques. Hem defugit també de les típiques controvèrsies entre experts per centrar-nos en la interpretació de la imatge de Santa Eulàlia a partir del saber consolidat i el rigor en la recerca. Per això, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona indaga en els significats de imatge i des de la perspectiva de l’art representatiu tracta d’explicar el com de relíquia venerada pels primers cristians, va a passar a simbolitzar el poder dels comtes–reis catalans, desprès va esdevenir figura preeminent del panteó de santedats protectores de la ciutat promogut pel Consell de Cent i per últim, es va transformar en l’emblema de la resistència de 1714 transmutada en bandera de combat. Més endavant la imatge caurà en desgracia, arraconada per la devoció a la Mare de deu de la Mercè, fins que la Renaixença la rescatarà del seu ostracisme per a convertir-la en un dels mites de la reconstrucció nacional. - Oriol Pascual i Sanpons -
Santa Eulàlia ha estat objecte de culte catòlic des de ben antic, per la qual cosa la seva hagiografia i martiri han estat motiu de moltes manifestacions de religiositat popular com ara goigs, composicions musicals, himnes, devocionaris, missals i festes públiques. Tanmateix aquest llibre tracta de les representacions que se’n poden veure avui dia en els espais i edificis públics de la ciutat. Barcelona mostra la presència de la seva antiga patrona en les estàtues, els relleus, els retaules, els vitralls i les pintures murals que constitueixen punts de referència de l’imaginari compartit per molta gent de Barcelona. Per conèixer més i aprofondir en la figura de la que va ser una figura cabdal a la ciutat de Barcelona, el Museu Etnolìgic i de Cultures del Món ha publicat Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, un llibre coral. Una obra a sis mans, cuinada a foc lent, que aspira a omplir un buit en la bibliografia especialitzada en la temàtica. Aquest és el propòsit que ha animat a treballar l’equip interdisciplinari que conformen Pablo Abella, Cristina Fontcuberta, Carme Grandas, Amadeu Carbó, Robert Baró i Oriol Pascual, amb el pròleg de Josep Fornés, director del museu. Els autors són especialistes en diferents ciències socials, i han assumit el repte de posar en valor les interpretacions sobre l’orígen i el significat de la imatge i les representacions de la santa a Barcelona. La intenció del llibre ha estat col·leccionar tots aquests aspectes -del llatí acte de recollir- sabedors que la recopilació és una forma de coneixement lligada a la memòria i, per tant, una manera de desencadenar associacions sorprenents entre el present i el passat. La collita, tal com l’entenem, no és una simple acumulació d’elements amb una finalitat classificatòria o documental, sinó una forma particular d’entendre els significats que Santa Eulàlia ha tingut al llarg de la història de Barcelona i d’entreveure, per tant, com tot allò que ha simbolitzat ens permet entendre millor la ciutat. Ara bé, aquestes qüestions, sens dubte reveladores de la importància de la representació de Santa Eulàlia en l’espai públic, no són perceptibles a simple vista. No podem copsar-les sense un esforç interpretatiu, perquè Eulàlia, com qualsevol altra imatge simbòlica, és una composició d’elements amb la intenció de transmetre un missatge complex, és a dir, que en sí mateix constitueix un sistema de signes que només reconeixem si els relacionem amb els seus significats. Aquest llibre pretén posar en valor la força llegendària de la imatge de la màrtir barcelonina fins esdevenir patrona de la ciutat. La literacitat visual de les seves representacions en l’espai públic no és una tasca fàcil si partim del fet que expressa els valors i els anhels dels diferents grups de poder que, al llarg del temps, han estat política i socialment hegemònics a Barcelona. Per tant, la finalitat d’aquest llibre és oferir un repertori d’elements representatius del personatge mític, perquè cadascun d’ells no només forma part de la seva imatge, sinó que, a més, son una concreció particular i única de la ideologia dels grups que l’han fet servir pels seus propòsits. Per aquest motiu, ens hem centrat en les obres que podem apreciar a Barcelona, sense voler ser exhaustius, deixant de banda les que podem trobar fora de la ciutat, principalment en la conurbació metropolitana. Aquesta ha estat una decisió presa fonamentalment per motius pràctics: Conforme avançàvem en la recollida d’elements ens vam adonar que inesperadament en sortíen de nous i a cada descobriment ens allunyàvem més i més de l’objectiu d’aconseguir un compendi coherent i significatiu. Per aquest motiu vam determinar circumscriure el llibre a les obres més rellevants de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, les obres representatives de Santa Eulàlia les hem agrupat per períodes amb la idea d’explicar millor tot allò que preteníem des del principi i, sense perdre el fil d’aquest argument, els diversos autors, especialistes en diferents matèries de la ciències socials com ara l’antropologia, la història, la teologia o la història de l’art, han posat fil a l’agulla comentant-les una per una i donant alhora una visió de conjunt. Val a dir que considerem que el punt de vista dels especialistes no és incompatible amb la vocació divulgativa del llibre per la qual cosa hem prescindit deliberadament de les notes a peu de pàgina i de referències bibliogràfiques. Hem defugit també de les típiques controvèrsies entre experts per centrar-nos en la interpretació de la imatge de Santa Eulàlia a partir del saber consolidat i el rigor en la recerca. Per això, Santa Eulàlia, patrona de Barcelona indaga en els significats de imatge i des de la perspectiva de l’art representatiu tracta d’explicar el com de relíquia venerada pels primers cristians, va a passar a simbolitzar el poder dels comtes–reis catalans, desprès va esdevenir figura preeminent del panteó de santedats protectores de la ciutat promogut pel Consell de Cent i per últim, es va transformar en l’emblema de la resistència de 1714 transmutada en bandera de combat. Més endavant la imatge caurà en desgracia, arraconada per la devoció a la Mare de deu de la Mercè, fins que la Renaixença la rescatarà del seu ostracisme per a convertir-la en un dels mites de la reconstrucció nacional. - Oriol Pascual i Sanpons -
Deixa el teu comentari
Per fer un comentari has de registrar-te al Museu Etnològic i de Cultures del Món i haver iniciat la sessió
Inicia la sessióRegistra-t'hi
