Reis arreu del món?

Gustau Nerín Centenars de nens i nenes es passegen feliços, en grups, pel mig de la ciutat de Gabú, a la Guinea Bissau, sense cap adult que els acompanyi. Tots es mostren extremadament feliços vestint les seves millors gales. Pràcticament tots estrenen roba: texans de marca, llargs vestits de tela fina, pantalons de ciclista, jerseis de coloraines, sabates roses, elegants túniques, faldilles curtíssimes, hijabs plens de daurats, botes... Predominen els colors llampants i les combinacions inversemblants de tons. Alguns nens fins i tot llueixen rellotges o ulleres de sol. Tots es dirigeixen cap al centre de la ciutat perquè, per un dia, la discoteca de Gabú és oberta als nens. Els nens que tenen unes quantes monedes accedeixen a l’interior del local. Els que no poden pagar-se l’entrada es queden fora. De fet, hi ha moltíssima més gent fora que dins: el carrer sense asfaltar on és la discoteca és ple de gom a gom de nens: des de nadons de mesos fins a adolescents de catorze o quinze anys. Però els que s’han quedat fora també s’ho passaran bé: l’amo de la discoteca, que ja sabia que el local se’ls faria petit, ha instal·lat uns grans altaveus a l’exterior del local. I la música disco envaeix el carrer, on els més petits mostraran les seves habilitats bellugant l’esquelet amb coreografies copiades de Beyoncé o de Shakira. El motiu de tant d’enrenou és la festa de Korité o Aïd-el-Fitr, la fi del dejuni del Ramadà. En realitat, entre els fula de Gabú, aquesta és la veritable diada dels nens. Els infants en aquest dia reben robes noves, però també llaminadures (principalment bunyols), manyagueries i elogis.   De fet, tal i com nosaltres tenim la festa de Reis, a moltes cultures hi ha festes dedicades especialment als infants. A molts llocs d’Europa, i a molts països cristians, les festes infantils giren entorn al cicle nadalenc, quan se celebra el naixement de Jesús, però hi ha moltes variants. La festa dels Reis Mags es celebra a llocs tan diferents com les Filipines, Mèxic o Goa. En d’altres llocs també és habitual que s’atribueixi el repartiment dels regals infantils a un ésser misteriós. El més estès, per causa de la mundialització, és el Pare Noel (o Santa Klaus). Però n’hi ha d’altres: a Itàlia, la nit de Reis, visita la canalla una dona molt vella, la Befana, que vola sobre una escombra i que omple els mitjons que els nens deixen prop de les finestres amb dolços, fruita seca o joguines, per  als que s’han portat bé, i carbó, per als que s’han portat malament. A Grècia, el responsable de dur llaminadures als nens és Sant Basili, però no passa la nit de Nadal ni la de Reis, sinó la de Cap d’Any. I el dia de Sant Basili no es menja tortell, sinó un pastís anomenat Vassilopita, que a dins no hi té una fava, sinó una moneda.   Els coptes etíops també celebren el Timkat, la seva festa infantil, coincidint amb l’Epifania, que ells celebren entre el 19 i el 20 de gener, segons l’any. El Timkat és, sobretot, una festa de caràcter religiós, on es mostren en processó les reproduccions de l’Arca de l’Aliança que habitualment es guarden ocultes als temples, en cambres vedades als simples fidels. El dia del Timkat els nanos s’organitzen en colles, i estableixen una caserna a casa d’algun, on fins i tot hi dormen. Les dones embarassades, o aquelles que tenen fills petits, que encara no han estat batejats, tenen l’obligació de donar als nens hambasha, una mena de pa de festa. Ells ho exigeixen sorollosament. Els berbers, per bé que musulmans, celebren el Yennayer , la festa romana d’Any Nou, el 13 de gener, segons l’antic calendari julià. Els nens es fabriquen màscares i van de casa en casa emmascarats per reclamar bunyols i altres llaminadures. La gran festa jueva dels nens és la Hanoucca, que commemora la construcció de l’altar de les ofrenes al Segon Temple de Jerusalem. Varia segons l’any, però se sol celebrar entre novembre i desembre del nostre calendari. Les comunitats jueves de Polònia tenien la tradició de donar monedes als seus infants aquest dia i el costum es va estendre per tot el món jueu. Avui en dia, malgrat tot, a molts llocs les monedes són de xocolata. Amb motiu del seu Any Nou, els vietnamites celebren la festa de la Tet. És un dia de visites familiars, on se sol visitar els parents. Els nens duen els seus millor vestits i formulen les felicitacions rituals davant dels adults, que els recompensen amb un sobre de color vermell que conté diners. De com se celebri la festa depèn com anirà l’any: segons la tradició, si la Tet no es festeja convenientment es corre el risc que tot l’any vagi malament. Aquesta festa es celebra amb variants al Japó, a la Xina i a Corea. Al Japó actualment es diu Kodomo no hi (diada dels nens), ja que les nenes tenen el seu propi dia, la Hina Matsuri (diada de les nines). Els nens són els grans protagonistes d’aquesta festa: prenen banys d’iris, mengen uns pastissets especials per a la jornada i fins i tot poden tastar sake aromatitzat a l’iris. Abans, als nens samurais se’ls regalava una cuirassa; avui en dia a les cases on hi ha nens s’hi sol col·locar un petit altar amb un ninot amb forma de samurai, amb la seva cuirassa, òbviament. A l’Iran, la festa dels nens és el Noruz, una vella celebració persa que té lloc a l’inici de la primavera. En aquesta festa tothom sol estrenar roba nova, començant pels infants. Els nens visiten tots els seus oncles, avis i tietes, que els donen regals i, de vegades diners. Els nens tamils d’Sri Lanka també reben diners dels adults de la família, però no per l’inici de la primavera, sinó per l’Any Nou tamil, el Puthandu, que se celebra a mitjans d’abril. A moltes parts del planeta, com a mínim per un dia, els nens són els reis.