Molsa, suro i figuretes de fang

Un dels rituals nadalencs més arrelats en el nostre costumari és el moment de fer el pessebre. És tan potent, que transformem el nostre espai quotidià, l’alterem per tal de que aquesta creació de l’art popular efímera tingui un lloc principal en les nostres llars. Al voltant de la seva construcció es generen tot un seguit de rols i relacions dels membres de la família que es van repetint generació en generació i que cada unitat familiar té els seus. Per exemple qui compra o va a buscar la molsa, qui posa els celatges, qui posa els llums, qui desembala les figures etc. Cal aclarir que un pessebre no és qualsevol cosa i que per ser-ho ha de ser la representació plàstica del naixement de Jesucrist i per tant com a mínim hi ha d’haver la Mare de Déu, Sant Josep I el nen Jesús. El pessebre típic català és molt senzill, es fa amb molsa i suro, rius de paper plata i les figures que es guarden d’un any per l’altre.  Aquesta tradició ve d’antic encara que la versió casolana del pessebre no arribarà fins el segle XVIII amb la comercialització de les figures populars seriades. Per tant hem d’observar que el pessebre ha fet un llarg camí abans d’establirse a les cases particulars.  Els pessebres que fem a les cases tenen moltes connexions amb els espais sagrats de la llar, amb els altarets domèstics. Tot i que el fet de representar altarets amb escenes quotidianes, d’avantpassats, o deus de la llar és comú a les antigues cultures de l’arc mediterrani com per exemple els lararis romans, es dona com a data fundacional del pessebre la del Nadal de 1223 a l’Italiana població de Greccio i de la mà de Sant Francesc d’Assis que va impulsar aquella nit de Nadal una representació del naixement. Hi ha qui discrepa d’aquesta dada, però el que si que és indubtable és el paper dels franciscans en el fet de difondre aquesta tradició a Europa i al món. Els primers llocs on es van fer pessebres va ser en els temples. Les esglesies van ser el lloc on va començar a forjar-se aquesta tradició estesa actualment a més de noranta països de tot el món. El segle XV aquesta expressió artística va introduïr-se en els palaus reials i de la noblesa. Més tard, el segle XVIII, Napols es converteix en un centre pessebrístic important des d’on i per influència de la cort de Carles III es difondrà a l’estat espanyol. A Catalunya tindrà una bona acollida i rapidament es popularitzarà  i al segle XIX el pessebre cassolà i popular és un costum totalment arrelat. L’interés que desperta el pessebrisme fa que també esdevingui un fenòmen associatiu. L’any 1863 es va fundà a Barcelona la “Unión de Pessebristas” que serà la precursora del nombrós nombre d’associacions que existeixen actualment i que conreen l’art pessebristic, organitzen exposicions, concursos etc. El pessebre és un fet cultural de primer ordre. Tant que fins i tot ens identifica com a poble, un pessebre català es diferencia d’un pessebre napolità, o murcià per posar uns exemples. És una mateixa tradició, una mateixa arrel, però que mostra realitats culturals diferents. També el pessebre fa ús de la paraula tradició en el seu sentit més estricte de la paraula, entesa com a transmissió, però al mateix temps va incorporant novetats que el converteix en una manifestació viva que evoluciona evitant que es fossilitzi. Més enllà dels pessebres populars o més tradicionals hi ha qui experimenta amb nous llenguatges artístics aplicats a aquest art de fer pessebres, hem pogut veure experiències amb materials novedosos, però també agosarades reinterpretacions a partir per exemple del video-art.     Bibliografia Amades i Gelats, Joan, El Pessebre, AEDOS, Barcelona 1959. Banal, Isabel. Mañà Josep. Fent camí per la molsa. Edita: Ajuntament de Barcelona, Districte Ciutat Vella. Artesania de Catalunya, Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, desembre de 2019. Carbó i Martorell, Amadeu. Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran. Col·lecció l’Ermità 3, Edicions Morera, Barcelona 2016 Serra de Manresa, Valentí (Fr. Caputxí). El Nostre Pessebre. Tradició, història i simbolisme. Col·lecció a la caputxina. Editorial Mediterrǹia, Barcelona, novembre de 2019.