L’escuma de la Història

Nascut el 1919, doctor en Lletres, Georges Duby va exercir com a professor a Lió, Besançon i Aix-en-Provence fins que, el 1970, va ser nomenat membre del Collège de France. Format, a la famosa escola dels Annales, va ser el cap visible del moviment renovador batejat com Nouvelle Histoire, que dóna importància a factors fins llavors marginats i no posats en relleu, com pot ser l'estudi del dia a dia en l'edat mitjana, i que ell valorava en la mesura que li permetien fer com ell en deia "resurreccions històriques". Per fer això, Duby ja no només se serveix de les sèries de preus del blat o de la cronologia de fets polítics, que també hi són perqué formaven part d’aquell passat però no eren els únics fets que tenien lloc i que eren importants. Creu que també cal utilitzar la pintura, la poesia, la música o la narrativa de l'època, cosa que, si bé no és una novetat estricta de cap manera, sí que ho sembla a les seves mans pel plaer amb que maneja aquest tipus de fonts, que va més enllà de la mera instrumentalització. Ja ho dirà anys més tard Umberto Eco que el sol fet de saber ordenar i relacionar els esdeveniments, pot canviar el curs de la Història, de com l’expliquem. Duby es va limitar a posar llum a un període tan fosc i fins llavors estudiat de manera tan esbiaxada que la seva perspectiva antropològica dels fets va contribuir a crear una nova tradició historiogràfica. Ras i curt, Duby proposa aborda la història de les mentalitats que la van fer possible i defensa l'estudi de tots, tots, sense diferència ni exclusió de classe o de gènere els actors/actrius i fets per entendre la vida del passat. Un dels seus gran èxits editorial va ser justament Història de les dones a Occident . Una obra coordinada per ell i el també historiador Michelle Perrot publicada en cinc volums, l’any 1990, que oferia la visió, fins llavors minimitzada o directament menystinguda de les dones, un col.letiu que representava amb les seves actituds, mentalitats i expressions una gran part del què passava a la vida de llavors i d’ara. “En la història mai hi ha un factor dominant” deia Duby. En aquesta manera de pensar hi tenia molt a veure el fet que Duby sentia una veritable passió per l’art. De la mateixa forma que ell sostenia que la comprensió de l’objecte artístic s’aconseguia a través de situar-lo en una xarxa complexa de factors en què tots estaven interconnectats, la vida del passat com a objecte a venerar no s’entenia sense tenir present tota una sèrie d’elements culturals, socials, econòmics, polítics, filosòfics, religiosos... que influeixen en el resultat. Els estudis de la història de les mentalitats estan molt lligats als canvis. Un home que era capaç de sintetitzar el seu pensament i la feina que feia en una frase tan brillant i senzilla com aquesta:  “La batalla no és la guerra. La batalla és el que precedeix  la pau". Aquest era el terreny que trepitjava Duby i al mateix temps el feia entenedor a tothom que el volia acompanyar. Qui ho feia sabia que l’historiador-antropòleg resoldria els interrogants que es fa tot estudiós d’èpoques pretèrites:  Quan? On? Com i Per què? Més que un notari era un observador atent i un àvid intèrpret del fet quotidià.  Duby resumía la seva manera de veure el passat amb aquesta frase: "els fets són l’escuma de la Història". - Martí Gironell i Gamero -