El calendari, la dansa entre el Sol i la Lluna

Gustau Nerín   Avui en dia l’1 de gener és una gran festa a pràcticament tot el món. Però en realitat, el fet que aquest dia es consideri l’inici d’un any és una simple convenció. I que aquesta festa s’hagi estès per tot el planeta és l’efecte d’un doble colonialisme: el dels romans que van crear el calendari julià i el van imposar als pobles europeus; i el dels francesos, anglesos, espanyols, portuguesos, belgues i alemanys, que van estendre el calendari gregorià, successor del julià, per tot el Planeta a mesura que l’anaven conquerint. Però a moltes societats hi trobem vestigis dels vells calendaris, per exemple, en l’organització dels cicles festius (des de l’Any Nou xinès o el Ramadà islàmic fins a la nostra Setmana Santa).   Fins fa dos segles al Planeta hi havia un gran nombre de calendaris diferents. Totes les societats tenen tendència a organitzar les seves activitats en funció del pas del temps i de les previsions climatològiques. D’aquesta forma, les societats organitzen calendaris que els ajuden a interpretar l’evolució del temps i els facilita el fixar dates per a les seves feines, i també per a les seves festes. Per a l’organització dels grans cicles de temps i per entendre el pas de les estacions, el millor sovint era el calendari solar, perquè cada any solar el cicle de fred i calor, pluges i seques es va repetint, inexorablement. Però per a organitzar els períodes més curts, és idoni el calendari lunar. En la majoria dels calendaris s’intenten combinar els avantatges de l’un amb el de l’altre.   Els egipcis van inventar els fonaments del calendari que usem ara. Tenien un calendari lunisolar, però com que depenien molt de les inundacions anuals del Nil, van vincular-lo també a l’evolució de Sírius, perquè les inundacions solien produir-se a l’ortus helíac d’aquest planeta. Fins i tot van adonar-se de la durada exacta de l’any, perquè van tenir certs problemes a causa de que el seu calendari. En principi, només tenien anys de 365 dies, però com que en realitat l’any dura 365 dies, 5 hores i 48 minuts, amb els segles d’història de l’imperi les festes els van anar quedant fora de termini: així, a la data fixada per a la festa de la collita els egipcis podien estar plantant. El 238 aC es va proposar una reforma del calendari perquè un de cada quatre anys tingues 366 dies, però la genial idea no va prosperar. El calendari incaic era molt peculiar. L’any, integrat per 12 mesos que començaven al solstici d’hivern, es dividia en dos semestres: un masculí, dedicat a l’inca i al Sol, i l’altre femení, dedicat a la coya (la dona principal de l’inca) i a la Lluna. Les setmanes tenien nou dies. Per qüestions religioses, no només es basava en el moviment del Sol i de la Lluna, sinó que també es fixava en l’orbita d’altres astres, com Sírius... El més curiós és que, com que l’imperi inca estava situat en una zona de muntanya, on el clima canviava en petites distàncies, hi havia calendaris regionals, pensats per regir les activitats agrícoles de cada territori. El sistema maia era molt complex, perquè combinava diversos sistemes. Els especialistes en el control d’aquest complex sistema eren els sacerdots. Per una banda hi havia el calendari tzolkin, amb períodes de 260 dies (20 mesos de 13 dies). Paral·lelament tenien el calendari haab, que feia anys (tunes) de 365 dies, integrats per 18 mesos de 20 dies cadascun, més 5 dies addicionals. Per establir una data els maies combinaven el calendari haab amb el tzolkin, que només coincidien cada 52 anys. El calendari xinès porta més de 4.500 anys en vigor. Els mesos s’organitzen en base a les llunes: comencen amb la lluna nova i el mig mes el determina la lluna plena. L’any té 12 mesos lunars, sis de 29 dies i sis de 30 dies; però com que l’any solar té 11 dies més, cada 19 anys s’afegeixen set mesos al calendari. Malgrat tot, l’astrònom Ju Chongzchi, al segle V, ja va ser capaç de mesurar l’any amb molta precisió: es va equivocar tan sols de 5 segons. Els anys, a la Xina, s’organitzen per cicles de 12; cadascun és regit per un animal: Rata, Brau, Tigre, Llebre, Dragó, Serp,  Cavall, Ovella, Mono, Gall , Brau i Porc. Els musulmans es regeixen per un calendari lunar, que comença en el moment de l’Hegira, la marxa de Mahoma cap a la Meca. Hi ha anys de sis mesos de 30  dies i sis mesos de 29 (354 dies), i d’altres anys de set mesos de 30 dies i cinc mesos de 29 (355 dies). Per això cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys i 2 dies cristians. El calendari inuït era molt especial. Era de base lunar, i bona part dels rituals depenien de la lluna. L’any, per  als homes del gel, es componia de 12 mesos, cadascun corresponent a un cicle lunar. Però com que d’aquesta forma l’any inuït no arribava als 365 dies de l’any solar, cada tres anys afegien un mes addicional al calendari. Els etnògrafs, que no solien quedar-se tant de temps sobre el terreny, van trigar molt a entendre el seu sistema. A Etiòpia encara s’usa ben sovint el calendari Gueez, no molt diferent del nostre. Està basat en el calendari copte, que s’inspira en el vell calendari egipci. Té 12 mesos de 30 dies, més cinc dies que integren el mes tretzè (i cada 4 anys el mes tretzè té un sisè dia addicional). L’any s’inicia l’11 de setembre del nostre calendari. Els etíops duen un desfàs de 8 anys respecte al calendari gregorià: la seva numeració d’anys va més endarrerida, perquè l’església copta va fer un càlcul diferent de l’Anunciació de Maria del que van fer les esglésies europees . Així doncs, tot i que l’1 de gener a molts llocs del món avui en dia hi celebrin les  dotze campanades, per a molta i molta gent, aquests no és el seu Any Nou.