Digiscape d’aplicació a les col·leccions 

 

CAT

Digiscape d’aplicació a les col·leccions - Novembre 2017

En constatar les possibilitats i les pràctiques ja incorporades als museus per part del “Digiscape” , és habitual centrar-se en la part de difusió i expositiva on hi ha sovint els exemples més evidents i que posen en joc el públic i el rol del museu . Però no és tan habitual disposar d’una observació àmplia de l’impacte en les àrees internes del museu. Aquestes són les àrees de treball properes a l’objecte de museu i el món documental que l’envolta: documentació (incloent arxiu i biblioteca), conservació i restauració, recol·lecció i ingrés i en la pròpia gestió de col·leccions.

Des del punt de vista de la documentació les bases de dades connectades en xarxa a nivell mundial, Europeana com exemple , i els projectes de terminologia compartida descriptiva com els de MIMO per a instruments musicals o les metadades del CIDOC, ja fa temps que han obert camí en els museus d’arreu del món. Biblioteques i arxius no només tenen els seus catàlegs en línia, si no que disposen d’eines informàtiques Open Source (per a biblioteques -KOHA- i arxius -ICA-ATOM) que permeten adjuntar-hi visualitzadors dels documents escanejats.

En l’apartat de la gestió de repositoris i sobretot dels multimèdia digitals ja és habitual que s’incorpori en els protocols documentals i els projectes dels museus els Digital Asset Management o DAM (per exemple Spectrum o en les pàgines del Collections Trust). El repte actual està en vincular els sistemes de gestió de col·leccions, d’arxius o de biblioteques als DAM.

En l’aspecte de conservació, els sistemes de sondes digitals i en xarxa informatitzada centralitzada per al control climàtic, lumínic i d’altres ja fa temps que han fet el pas de la industria als museus i permeten disposar d’un monitor precís de les condicions ambientals de les reserves, que a més pot incorporar dades al propi historial de l’objecte. Una mica més enllà l’automatització logística sembla una possibilitat per a les reserves futures.

En matèria d’examen d’objectes la fotogrametria digital, l’escaneig en 3D, sigui fotogràfic o encara més detallat per mapa de punts, i la possibilitat de modelat posterior obren nous àmbits per al coneixement i ús dels objectes. Conseqüència del seu moviment de conservació preventiva també es plantejaran nous enfocaments per a compartir-los àmpliament amb qualsevol finalitat i projecte. Si podem resumir béns immobles sencers en models 3D i crear-ne bases de dades no estarem col·leccionant allò immoble? I com interactuaria amb les nostres col·leccions mobles trencar aquesta “frontera”?

La GEO localització i el tractament de dades geogràfiques en línia, la vinculació dels objectes a aquestes referències, i la localització de les àrees culturals històriques i actuals del seu origen i moviment, representen una nova àrea de treball (i modifiquen el plantejament de qualsevol campanya de recol·lecció) que permetrà aprofundir en el coneixement mateix i en noves conclusions des del coneixement de la distribució geogràfica , els desplaçaments i moviments, etc.

Més en el terreny proper de la cultura immaterial, la digitalització d’imatges fotogràfiques i vídeos obre noves possibilitats de “materialitzar” els objectes d’estudi intangibles de les nostres cultures. Permet aprofundir en la seva catalogació i accessibilitat (abans reservada als arxius), i per això en el seu estudi. Els esmentats sistemes DAM fan possible una fàcil gestió i una important obertura dels repositoris digitals d’allò immaterial.

En el camp de la política de col·leccions i de les campanyes d’ingrés i recol·lecció cal plantejar-se que el patrimoni i la “cultura” digital augmenta dia a dia i la necessitat de trobar formes eficients i coherents de documentar la cultura en l'entorn d'interacció digital afecta de manera determinant el conjunt dels museus de cultura i societat. En aquest sentit cal plantejar-se la recol·lecció d’objectes digitals, però també la forma de classificar-los i categoritzar-los en el seu estatus, en el marc del conjunt de col·leccions que al mateix temps ja comparteixen “habitat” amb el patrimoni immaterial i potser d’altres patrimonis més allunyats.

Finalment incorporar “digiscape” en l’àmbit de les col·leccions, comporta inequívocament noves necessitats d’espai... digital. Els repositoris d’objectes digitals i els sistemes òptims d’indexació ens obliguen a parlar de molt d'espai en servidors, unitats corporatives o en el núvol. Un nou repte no sempre abastable ni fàcil de quantificar. Sembla que el límit d’espai a les reserves físiques té el seu paral·lel en els “magatzems” digitals. I si la gestió òptima de reserves ha portat dècades d’aprenentatge caldrà veure quines són les millors solucions per aquestes noves “reserves digitals”.

El “digiscape” sens dubte portarà la museologia i el treball amb la cultura material a noves fites i nivells que fins ara no eren ni tan sols previsibles però també planteja nous debats de fons i problemàtiques pràctiques i teòriques que han de ser tractades el més aviat possible.

 

 

ES

Digiscape de aplicación a las colecciones - Noviembre 2017

Al constatar las posibilidades y las prácticas ya incorporadas a los museos por parte del “Digiscape”, es habitual centrarse en la parte de difusión y exposición, donde hay a menudo los ejemplos más evidentes que ponen en juego al público y al rol del museo. Pero no es tan habitual disponer de una observación amplia del impacto en las áreas internas del museo. Estas son las áreas de trabajo cercanas al objeto de museo y al mundo documental que le rodea: documentación (incluyendo archivo y biblioteca), conservación y restauración, recolección e ingreso y en la propia gestión de colecciones.

Desde el punto de vista de la documentación, las bases de datos conectadas en red a nivel mundial, Europeana como ejemplo, i los proyectos de terminología compartida descriptiva como los del MIMO para instrumentos musicales o los metadatos del CIDOC, hace tiempo ya que se han abierto camino en los museos de todo el mundo. Las bibliotecas y los archivos no solo tienen sus catálogos en línea, sino que disponen de herramientas informáticas Open Source (KOHA para bibliotecas y ICA-ATOM para archivos) que permiten adjuntar visualizadores de los documentos escaneados.

En el apartado de la gestión de repositorios y sobretodo de los multimedia digitales ya es habitual que se incorpore en los protocolos documentales y en los proyectos de los museos, los Digital Asset Management o DAM (por ejemplo Spectrum o en las páginas del Collections Trust). El reto actual está en vincular los sistemas de gestión de colecciones, de archivos o de bibliotecas a los DAM.

En el aspecto de la conservación, los sistemas de sondeos digitales y en red informatizada centralizada por el control climático, lumínico y de otros, hace ya tiempo que han hecho el paso de la industria a los museos y permiten disponer de una monitorización precisa de las condiciones ambientales de las reservas, y que además pueden incorporar datos al propio historial del objeto. Un poco más allá, la automatización logística parece una posibilidad para las reservas futuras.

En materia de examen de objetos: la fotogrametría digital, el escaneo en 3D, ya sea fotográfico o todavía más detallado por mapa de puntos, y la posibilidad de un modelado posterior abren nuevos ámbitos para el conocimiento y uso de los objetos.

En consuecuencia de su movimiento de conservación preventiva también se plantearán nuevos enfoques para compartirlos ámpliamente con cualquier finalidad y proyecto. Si podemos condensar bienes inmuebles enteros en modelos 3D y crear bases de datos de estos modelos ¿no estaremos coleccionando lo inmueble? ¿Y cómo interactuaría con nuestras colecciones móviles al romper esta “frontera”?

La geolocalización y el tratamiento de datos geográficos en línea y la vinculación de los objetos a estas referencias, y también la localización de las áreas culturales históricas y actuales de su origen y movimiento, representan una nueva área de trabajo (y modifican el planteamiento de cualquier campaña de recolección) que permitirá profundizar en el conocimiento mismo y en nuevas conclusiones desde el conocimiento de la distribución geográfica, los desplazamientos y movimientos, etc.

Pero en el terreno propio de la cultura inmaterial, la digitalización de imágenes fotográficas y videos abre nuevas posibilidades de materializar los objetos de estudio intangibles de nuestas culturas. Permite profundizar en su catalogación y accesibilidad (antes reservada a los archivos), y por esto en su estudio. Dichos sistemas DAM hacen posible una fácil gestión y una importante apertura de los repositorios digitales de lo inmaterial.

En el campo de la política de colecciones y de las campañas de ingreso y recolección hay que plantearse que el patrimonio y la “cultura” digital aumenta día a día y la necesidad de encontrar formas eficientes y coherentes de documentar la cultura en el entorno de interacción digital afecta de manera determinante al conjunto de los museos de cultura y sociedad. En este sentido es necesario replantear la recolección de objetos digitales, pero también la forma de clasificarlos y categorizarlos en su estatus en el marco del conjunto de colecciones que al mismo tiempo ya comparten “habitat” con el patrimonio inmaterial y, tal vez, otros patrimonios más alejados.

Finalemnte, incorporar el “Digiscape” en el ámbito de las colecciones, comporta inequívocamente nuevas necesidades de espacio... digital. Los repositorios de objetos digitales y los sistemas óptimos de indexación, nos obliga a hablar de mucho espacio en servidores, unidades corporativas o en la nube. Un nuevo reto no siempre alcanzable ni fácil de cuantificar. Y si a la gestión óptima de las reservas ha llevado décadas de aprendizajes tendría que verse cuáles son las mejores soluciones para estas nuevas “reservas digitales”.

El “Digiscape”, sin duda, llevará a la museología y al trabajo con la cultura material a nuevas metas y niveles que hasta ahora nisiquiera eran previsibles, pero también plantea nuevos debates de fondo y problemáticas prácticas y teóricas que han de ser tratadas lo más pronto posible.

 

EN

Application of the Digiscape in collections - November 2017

By confirming the potential of the “Digiscape” and the integrated practices of museums in this context, it is usual to focus on difussion and exhibition where there are very often the most evident examples of relationship between museums and audience. But it isn’t very usual to have a wide observation into the internal areas of museums. These areas are the closest to the collection object and to the documentation field that surrounds it: documentation (including library, storage and archive), conservation and restoration, collecting and ingress in a collection management system.

From documentation point of view, world wide interlinked databases, let’s consider Europeana for example, and the projects of shared terminology like musical instruments classification frame MIMO or CIDOC metadata system, long ago that have made their way into the museums of the world. Libraries and archives not only have online catalogues but have at their disposal computing Open Source tools (KOHA for libraries and ICA-ATOM for archives) that allows to attach displaying devices of the scanned documents.

In the section for repository management and even more for digital multimedia is usual to see Digital Asset Management or DAM protocols (Spectrum or Collections Trust’s guidelines) for documentation and museum projects. The present challenge is to connect management collection systems of archives and libraries to Digital Asset Management systems.

On the part of conservation, online digital sounding systems ordered by climate and lighting control have made their step from industry to museums long time ago. This kind of technology permits a precise monitoring of environment conditions in museum’s storerooms even adding historical data to each one of the collection pieces. A little bit further, the systematization of logistics seems to be a possibility for coming museum-reserve.

Object examination: digital photogrammetry, 3D scanning (photographic or more detailed by map points) and the possibility of object modeling open new scopes for the knowledge and use of objects. Also for nimbly sharing within any project and because of the possibility of preventive conservation there will be new approaches. If we can condense buildings in 3D models and make databases of these models, won’t we be collecting what is undetachable by definition? And how that would interact with mobile collections when “breaking through that frontier”?

Geolocalization and online geographic data analysis linked to museum objects and their classification (including historic and current cultural locations) present new working lines. These features also modify the design of any collecting campaign and will allow us go deep into knowledge and conclusions about the geographic distribution recognition, displacements, movements, etc.

But in the own field of material culture, the digitization of photography and video opens up new options for materialise intangible considerations of cultures. Digitization allows to go deep in collection accessibility and categorization (used before with files only) and because of that to go deep in to researching too. DAM systems make possible an easier and important management of intangible and digital repositories.

In the field of collection policy and protocols for collecting and entry of pieces it is mandatory to see that heritage and digital “culture” increases day by day and the necessity of finding efficient and coherent ways to document the culture in the environment of digital interaction decisively affects culture museums too. In this senses it is necessary to reconsider digital object collecting and the way to classify them within the frame of collections sharing “habitat” with immaterial heritage and maybe with different coming type of heritage.

Finally, adding the “Digiscape” into the scope of collecting brings up unmistakably new needs of digital... space. The repositories for digital objects and appropriated indexation systems makes us consider a lot of space in servers, corporate unities and cloud storage. It is a challenge that is not always possible to achieve nor easy to measure. If the optimal administration of museum collections has taken decades of learnings we should see which are the best solutions for new “digital museum-reserves”.

The “Digiscape”will take museology and projects around material culture, without a doubt, to new unpredictables goals and levels so far. But it sets out new debates and practical and theoretical challenges that we have to address as soon as possible.