Cantem el Nadal

Us imagineu una festa sense música? La música és present en quasi totes les manifestacions festives, de fet inconscientment relacionem el terme festa amb el terme música de manera quasi bé automàtica.  En el cicle nadalenc i la seva festa central el Nadal, la música hi te un paper protagonista. Si fem un recorregut per l’activitat musical d’aquestes dates veurem que les corals fan els tradicionals concerts de Nadal, el Cant de la Sibil·la ens transporta al passat medieval per la nit de Nadal, i que just en aquest període s’esdevenien les llibertats d’orgue. Per cap d’any està agafant força inaugurar el nou calendari amb concerts d’orquestra amb un cert mimetisme dels famosos concerts de Viena. Com podem comprovar el paisatge sonor del Nadal és ben nodrit d’expressions musicals. Ara bé les cançons de Nadal que coneixem com nadales son les que formen el corpus més important del repertori nadalenc. Villancicos en castellà, carols en anglès, noëls en francés, pastorelles en italià, o natalendas a Portugal, les nadales generades dins la cultura cristiana s’interpreten majoritariament la nit i la diada de Nadal. Les nadales son un dels darrers exponents de la transmissió oral i que continua ben viu. Diversos factors contribueixen a aquesta vitalitat en la transmissió. Un factor important és l’escola, però encara ho és més la família i com es celebra el Nadal dins el clos familiar. El pessebre hi te un paper important ja que és ben viva la tradició apropar-se al pessebre i cantar unes nadales que els grans transmeten als més xics, i així es va perpetuant la roda. Les melodies d’aquestes nadales acostumen a ser senzilles i repetitives el que permeten ser memoritzades amb facilitat. Els arguments poden ser diversos, al voltant del naixement de Jesús es poden construir relats amb diferents protagonistes, alguns populars com els pastors, d’altres directament lligats al misteri del Nadal com la Mare de Déu, Sant Josep etc. Algunes nadales en forma dialogada deixen entreveure una possible procedència teatral. Els estudiosos han detectat com aquest genere popular ha anat elaborant-se tendint a models més cultes, menys espontanis i lliures i al mateix temps més doctrinal o catequètic. Tot i la presencia de la transmissió oral, cal advertir la importància que han tingut els reculls de cançons que a partir del SXIX recopilen els folkloristes i que d’alguna manera fixen lletres i melodies tal i com les coneixem avui, donant poc marge a la seva evolució. També cal observar el paper que tenen els enregistraments per part de cantants i músics que s’han interessat per aquest genere. La permeabilitat cultural ha permès la universalització d’algunes nadales que s’han convertit en standarts, com per exemple la Santa Nit, o la Oh Arbre Sant ambdues molt recurrents en el cinema americà . Els  catalans hem exportat al món, en materia de nadales el Cant dels Ocells, Joan Baez ja la va incorporar en el disc Noël dedicat a nadales del món  l’any 1966. Pocs anys després, el 1971 Pau Casals universalitzaria aquesta nadala fent-ne una intepretació a les Nacions Unides.   - Amadeu Carbó -   Bibliografia Amades i Gelats, Joan, Les cent millors cançons de Nadal, Selecta, Barcelona 1949. Carbó i Martorell, Amadeu. Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran. Col·lecció l’Ermità 3, Edicions Morera, Barcelona 2016 Soler i Amigó, Joan, Enciclopedia de la Fantasia Popular Catalana, Editorial Barcanova, Barcelona 1998 Violant i Simorra, Ramon, El llibre de Nadal, Altafulla, Barcelona 1983.