Barcelona com escenari de bodes

Com bé mostra l’exposició del Museu Etnològic “Les cares de Barcelona”, la ciutat és diversa i és viscuda de múltiples maneres. Una d’elles és convertir-la en l’escenari del teu casament. Aquest no només consisteix en la cerimònia civil o religiosa i el banquet, sinó també en unes sessions de fotos i/o vídeo dels nuvis en escenaris escollits per a l’ocasió.  Són el que els fotògrafs i videoartistes professionals anomenen sessions de “pre-boda”, “Save the Date” (invitacions a l’esdeveniment en format de vídeo enviades electrònicament), “post-boda” o “passeig nupcial”, que ens fan pensar en la ciutat com un gran plató on certs indrets es converteixen en escenaris privilegiats de l’amor.

En el marc d’aquesta exposició s’està desenvolupant des de l’abril del 2017 el projecte  “Barcelona com a escenari de bodes”, que es proposa mostrar una altra mirada de la ciutat a partir de l’estudi dels paisatges urbans escollits en les fotos i vídeos de nuvis de diferents orígens. Des de, per exemple, bolivians i filipins arrelats a Barcelona fins a estrangers que venen a la ciutat només a celebrar la festa del seu enllaç. L’objectiu del projecte és registrar aquests espais i reflexionar sobre la manera com son percebuts i representats pels fotògrafs i videoartistes, autors d’aquests relats de la ciutat. Com activitat destacada del projecte, vam realitzar el passat 19 d’octubre un taller amb cinc d’aquests professionals que van exposar els seus treballs. De la reunió en van sortir reflexions sobre els espais escollits i les tècniques utilitzades en la realització de les fotografies i vídeos.

Els espais convertits en plató són negociats entre fotògrafs i nuvis. A vegades, aquests indrets son proposats pels professionals, altres pels nuvis i sovint son consensuats per uns i altres. Algunes persones prefereixen el caire bucòlic i la quietud dels parcs i jardins; altres la lluminositat i la immensitat del mar; l’alta capacitat d’identificació de certs monuments barcelonins; o el romanticisme dels carrers i places de la part antiga de la ciutat. En alguns casos els nuvis tenen molt clar on volen fer les sessions, i en d’altres els professionals proposen uns espais que ells consideren no només artísticament adients, sinó també pràctics pel que fa a la proximitat al lloc de l’enllaç, ja que aquestes sessions es fan a vegades el mateix dia de la boda. Per exemple, com que la majoria de les bodes filipines es fan a l’església de Sant Agustí, en els treballs del videoartista Rodel Juacalla La Rambla està molt present.  En altres ocasions, es fan les sessions un altre dia buscant unes condiciones especials: la tranquil·litat de l’espai, una llum determinada... “Nosotros sugerimos”, diu el Juan Gutiérrez, fotògraf de Latino Producciones Mayllapipis especialitzat en els esdeveniments rellevants dels seus connacionals bolivians, que normalment porta als nuvis al Mirador de Montjuic, on a més d’haver-hi vistes panoràmiques de tota la ciutat, no hi ha gaire gent i és fàcil aparcar.

Juan destaca que la fotografia i els vídeos són records enviats a familiars que estan en la terra d’origen i que haurien estat convidats si la cerimònia s’hagués fet allà. Sovint els nuvis porten el material en mà quan tornen per vacances a casa i això els serveix per construir un relat migrant que explica la seva vida a Barcelona.

Seguint amb el tema de la mobilitat, cal estacar que darrerament Barcelona s’està convertint en el que es coneix com Wedding destination, és a dir un destí que, com París o la Toscana, és apreciat per persones estrangeres a l’hora de celebrar el seu enllaç. En aquest cas, algunes sessions de fotos i vídeos es fan en espais que s’adeqüen a una idea de “paisatge mediterrani” com masies, vinyes, mar... El Penedès o Sitges serien alguns exemples.

Alguns fotògrafs es preocupen especialment per la dimensió artística de la seva feina, tenen la voluntat d’innovar, de buscar noves perspectives, per exemple centrant-se en els detalls dels espais interiors o arquitectònics presents a la capella de la Casa Batlló, escollida per una núvia nord-americana fascinada per Gaudí. El Juan Gutiérrez, en canvi, comenta que a la seva gent no li agradaria aquesta fotografia més d’interiors. Ell prefereix centrar-se en els nuvis mitjançant un estil realista que els mostri tal com són. El Jinyu Li, de l'estudi Love Life, en canvi, diu que als seus nuvis no els importa la realitat, i per això retoca completament la seva imatge i l’entorn donant lloc al que tots els participants en el taller reconeixien com “estil asiàtic”. Les fotografies i vídeos no només canvien en funció de l’origen de l’artista i els nuvis, sinó també del temps. En aquest sentit, el Germán Bellavista de l’estudi Black & Blanc comenta: “Fa vint-i-cinc anys la gent volia anar als jardins, i nosaltres dèiem, perquè no fem fotografies on vivim sempre?”  El Germán prové de la fotografia periodística, l’estil de la qual aplica al seu treball que anomena reportatge de boda, i que pot començar per exemple amb la foto de la núvia ja vestida agafant l’ascensor a casa seva. “Som testimonis del que passa, no els hi diem el què han de fer”. Germán explica que el seu estil està influït per la fotografia nord-americana de carrer dels anys 50 i 60, i per això utilitza molt el blanc i negre que dona nom al seu estudi.

El taller, en definitiva, va servir per compartir experiències, tècniques i estils en un diàleg fructífer per a la reflexió antropològica i també per a uns professionals conscients del valor de la seva feina. I és que finalment, com diu la fotògrafa Espe Pons, “la majoria de nosaltres el primer que salvaríem si se’ns crema la casa és l’àlbum de fotos. Son els nostres records”.

Gabriel Izard i Gemma Celigueta  (Universitat de Barcelona)