Una proposta per mostrar les diferents maneres d’entendre i habitar el món

Reflexions al voltant del Museu Etnològic i de Cultures del Món: tenir cura, tenir futur  

Els museus —tots els museus— són, o haurien de ser, espais de debat, recerca i divulgació de la ciència i el coneixement, oberts al conjunt de la ciutadania per compartir i difondre les diverses maneres de conèixer, explicar i estar al món.

Conservar les col·leccions  i els objectes forma part de la tasca bàsica dels museus, però també esdevenir espais de «cura», de trobada, d’experimentació, d’innovació i de creació.  

Els museus etnològics, en concret, s’han de situar al centre de la recerca de possibles estratègies enfront els reptes urgents i definitius del segle XXI: la precarietat ambiental, la desigualtat o la supervivència dels ecosistemes culturals, entre d’altres. Això vol dir, incentivar la reflexió col·lectiva entorn dels canvis, les fractures i els conflictes de la societat actual.

Cal convertir els museus etnològics en espais proactius en la defensa de la riquesa i la diversitat cultural del món, per promoure solucions creatives als problemes i les necessitats mundials des d’una perspectiva local.

És també rellevant assumir, sense embuts, les qüestions relacionades amb les conseqüències del colonialisme i els efectes que té en la distribució desigual dels recursos, inclosos els patrimonials. 
Posar en qüestió el concepte de museu vol dir revisar la institució des d’una mirada crítica. I per aconseguir-ho és necessari desenvolupar projectes cada volta més interdisciplinaris, treballant de manera conjunta amb la ciutadania, les comunitats d’origen i les institucions culturals vinculades a les col·leccions dels museu.
Des del Museu Etnològic i de Cultures del Món, estem convençuts que aquesta és la via per esdevenir un equipament responsable i útil per a la societat.

La nostra missió, reiniciar el Museu                    

El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona és un equipament cultural que gestiona i reivindica el patrimoni i l’utilitza per promoure el coneixement del passat i reflexionar sobre l’impacte d’aquests fenòmens en la societat contemporània, mirant d’establir un discurs sobre la diversitat cultural, des d’una perspectiva no eurocèntrica,  pluridisciplinària, intercultural i oberta a la ciutadania.
El Museu fa recerca, conserva i difon, però també fa mediació, comunitat i construcció de ciutadania.  El Museu, com a equipament cultural especialitzat, vol apostar de manera decidida per  un model molt vinculat amb les relacions de proximitat.
Aquest reflexió es planteja, doncs, al voltant de les línies de treball que han de comportar la remodelació integral del museu tal i com el coneixem avui. Es tracta d’un full de ruta que ha de permetre anar avançant en fases i, sobretot, introduir a poc a poc la nova visió en la programació i la gestió regular de l’equipament.

La gestió i la programació del Museu Etnològic i de Cultures del Món ha de reflectir els quatre eixos següents quatre:

1.- La sostenibilitat de la diversitat cultural. El reconeixement de la gran diversitat de cultures i maneres d’estar i habitar el mon és un dels principals eixos de l’activitat del Museu. La defensa i la preservació d’aquesta diversitat expressada a través del patrimoni intangible, els costums, les tradicions i les tècniques artesanals com a font d’alternatives locals davant la homogeneïtzació globalitzadora.

2.-  El treball des de la proximitat i la interculturalitat. Treballar de manera conjunta amb entitats i associacions veïnals i grups representants de les noves ciutadanies i les comunitats d’origen.

3.- La relectura global des d’una perspectiva no eurocèntrica. Desenvolupant  una estratègia postcolonial que interpel•li  la gestió, la programació i la presentació museogràfica i que, alhora, incentivi les relacions de cooperació amb altres museus i equipaments culturals amb problemàtiques similars a la nostra.

4.- De la tradició a la creació d’arrel contemporània. Potenciar la creació contemporània com a element de reflexió i activació dels fons etnològics. Incorporar al nou discurs una visió pluridisciplinària que tingui la creació contemporània com a eix bàsic i que permeti unir els artefactes del passat amb la creació artesana i artística actual.

Aquests quatre eixos proposats impliquen totes les àrees i programes del Museu. Des de col·leccions, administració, programes públics, i educatius o comunicació.

Un museu, dues seus

Les dues seus del Museu s’han de consolidar com un únic centre museístic de reflexió sobre el món i la societat, on els objectes són el punt de partida per arribar a significats que interpel·len el visitant perquè interpreti l’entorn social i cultural contemporani.

La seu de Montjuïc, sense renunciar a la seva part pública,  ha d’enfortir el seu paper de seu científica que aplega els espais de conservació de les col·leccions, el laboratori d’idees, els espais de documentació i consulta i, la biblioteca especialitzada.

Però també s’ha de desenvolupar com a espai de recerca, experimentació i recuperació de les formes tradicionals de producció artesanes que ens permeti mostrar els diferents materials i les seves funcions des d’una visió d’arts d’arrel contemporània  que plantegi debats referencials sobre la sostenibilitat medi ambiental i cultural.
 

Per la seva part, la seu del carrer Montcada, ha de centrar el seu relat en relació amb el diàleg entre les diferents cultures, a través d’exposicions temàtiques al voltant de les qüestions rellevants per a la societat contemporània des d’una perspectiva intercultural, interdisciplinària i no eurocèntrica.

Una nova manera de mirar els objectes

L’exposició permanent o projecte museogràfic està condicionat  pels continguts i la selecció d’objectes que en aquell moment va assenyalar el projecte de guió museològic. No obstant això, cal desenvolupar una reflexió que ens permeti actualitzar-ne alguns continguts formals i faciliti la introducció de nous debats intel·lectuals entorn al fenomen colonial i la interculturalitat.

En aquest cas, la relectura de les dues seus del MuEC es planteja des de dos relats diferenciats, però complementaris, que inclouen materials i objectes de diverses cultures. Aquest discurs complementari tindria com a fil conductor la presentació d’objectes i artefactes de diferents cultures del món des de la perspectiva estètica, espiritual i d’ús social.

La proposta museològica ha de posar l’èmfasi a explicar els orígens del Museu i de les col·leccions que s’hi presenten. Cal assumir un discurs no eurocèntric i constructiu sobre l’origen i la significació dels objectes que conserva.

En el cas de la seu de Montjuïc, se centrarà en la presentació de l’univers de la producció artesana, les tradicions immaterials i les arts d’arrel contemporànies a fi de permetre elaborar un discurs basat en la sostenibilitat i la diversitat cultural i proposar solucions i alternatives als problemes actuals.

En aquest sentit, és necessari l’acompanyament d’un programa, que ha der ser el resultat de la relació amb entitats i creadors contemporanis que treballien aquests àmbits i expressions a partir de la recuperació de formes tradicionals i populars de les diferents cultures des d’una perspectiva de sostenibilitat (vidriers, ceramistes, cistellers, músics, etc).

És a dir, cal generar un espai sobre la producció artesana com a model alternatiu i sostenible davant dels problemes que viu la nostra societat. I s’ha de fer des d’una lectura relacionada amb la creació contemporània i les arts d’arrel com a instruments activadors de les col·leccions etnogràfiques.

Pel que fa a la seu del carrer Montcada, la revisió museològica ha de permetre una lectura crítica de les diferents cultures des d’una visió respectuosa de la diversitat. Per això, la proposta que plantegem és la creació de diverses unitats interpretatives, amb diferents recursos museogràfics, ubicades al llarg del circuit expositiu.

Mentrestant, el MuEC vol oferir una programació vinculada als nous eixos estratègics proposats, que faci dialogar múltiples coneixements i llenguatges, i fomenti la divulgació i el debat, des de la pluralitat i la visió no eurocèntrica.

En definitiva, es tracta d’un viatge per resseguir la història de l’antropocè, la globalització i l’impacte de les activitats humanes i les relacions que mantenen les societats amb el seu entorn.

Navegar per les seves col·leccions ha de permetre descobrir la riquesa de la diversitat cultural, compartir coneixements, reptes i somnis i, en definitiva, obrir horitzons. I s’ha de fer des d’una concepció de la cultura, no com un mosaic estable i definit, sinó com un procés contant de préstecs, hibridacions i canvis.

“La diversitat és allò que enriqueix la humanitat i ens fa més forts i més intel·ligents”,  Claude Lévi-Strauss