En aquest Simposi Internacional, des de la perspectiva que poden oferir una literatura com la catalana i una ciutat com Barcelona, es debatrà la dimensió europea del Weltliteratur, tot ajudant a pensar Europa i les seves literatures. La creació, el 1827, del neologisme Weltliteratur per part de Goethe, ha estat sempre considerada l’escena fundacional de la literatura comparada.
L’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà.
Il·lustracions, textos i audiovisuals interactius conformen la mostra que s’ha exposat ja a Tarragona i València i que després visitarà Vic, Lleida i Brussel·les.
Organitza: IEMed amb la col·laboració del MUHBA
When envisaging the future of humankind, the debate on how we obtain, distribute and consume food, both on the local and global scales, is of key importance. Within the context of the historical studies on the provision of food carried out by the Museum, “First Farmers BCN” takes a close look at the agricultural communities that took shape in the Neolithic through the domestication of plants and animals. This major innovation from the Middle East reached the plain of Barcelona around 7,500 years ago…
El seminari abordarà l’arribada i l’impacte dels corrents renaixentistes a l’arquitectura de Barcelona, ciutat amb un gran afecte de les seves élits per la tradició gòtica, i el cas específic de la casa Gralla, el més gran edifici privat que féu seus els codis formals del Renaixement, així com la consideració del Renaixement i del valor monumental d’alguns edificis renaixentistes barcelonins, en especial la casa Gralla però també la Casa Clariana-Padellàs, en l'afaiçonament de Barcelona als segles XIX i XX.
L’exposició s’endinsa en el poder de representació social del patrimoni a partir del cas singular de la trajectòria de la Casa Gralla, des del Renaixement fins avui mateix. Es mostra per primera vegada la col·lecció dels dibuixos extraordinàriament acurats de la façana, obra del pintor i escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, així com el quadern de notes sobre la Casa Gralla de l'arquitecte Elies Rogent, de 1856.
La videoinstal·lació Barcelona deportada és una producció del Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen realitzada en el marc de la commemoració del 70 aniversari de l’alliberament dels camps nazis.
L’Arxiu Arqueològic del MUHBA, després de 10 anys de funcionament, obre un debat sobre la renovació dels protocols amb vista a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels processos de neteja, inventari, classificació i emmagatzematge i convida centres similars d’altres ciutats d'Europa per abordar els usos, els procediments, les necessitats, la gestió, la problemàtica i els objectius d’aquests equipaments.
La videoinstal·lació La Barcelona del nou-cents: Adolf Mas mostra una selecció de fotografies, conservades a l’Arxiu Mas -pertanyent avui a l’Institut Amatller d’Art Hispànic- i escollides d’entre milers d’imatges del període 1900-1917, que permet fer un recorregut per la vida a la ciutat, posant especial èmfasi en el seu procés de transformació, la seva activitat al carrer i els esdeveniments socials i culturals.
