L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril. Apareixen grups de voluntaris, es fan campanyes i el 1978 neix la Vlaamse Vereniging voor Industriële Archeologie vzw (Associació Flamenca d'Arqueologia Industrial). Els plafons de l’exposició mostren els resultats aconseguits.

Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.

Barcelona, com la resta de ciutats euromediterrànies, experimenta un canvi profund que va molt més enllà de la crisi econòmica actual. A més de portar a terme una revisió profunda dels models econòmics i de gestió, cal trobar noves estratègies.

Els projectistes, els urbanistes i els responsables polítics s’adonen cada vegada més de la importància d’explorar mètodes de regeneració urbanística innovadors, basats en sinergies renovades entre la ciutadania i les institucions públiques encarregades de la gestió urbana, i en una actuació més responsable per part del sector privat.

L’arquitectura, l’art, la qüestió social o el creixement demogràfic i urbà en les quatre dècades que transcorren entre les dues exposicions universals de 1888 i 1929 han estat objecte de nombroses recerques històriques. En canvi, el paper crucial de la ciència, la tecnologia i la medicina ens resulta encara força desconegut.

Enguany es compleixen 40 anys de les grans mobilitzacions socials que es van produir l’any 1976, durant el procés de transició de la dictadura a la democràcia a Espanya.

La reactivació del recinte fabril de Can Ricart i del carrer de Pere IV creen un clima propici per debatre sobre la rehabilitació d’edificis i paisatges industrials i sobre les modalitats d’ús de les antigues àrees fabrils i noves estratègies de relació entre ciutadans, tècnics i polítics. L’exposició mostra les propostes al respecte dels joves investigadors dirigits per Federico Wulff (Welsh School of Architecture / Ysgol Pensaernïaeth Cymru, Universitat de Cardiff).

Ramon Llull va ser en diverses ocasions a Barcelona. L’any 1299 va escriure-hi el Dictat de Ramon i el Llibre d’oracions, tots dos dedicats als reis. Jaume II li va concedir permís per predicar a les sinagogues i mesquites del país. El Dictat de Ramon s’ha de vincular amb la resposta que Llull va oferir al mètode de disputació dominicà, que havia donat un resultat tan incert en la disputa de Barcelona de 1263.

This object, which was found at the Barcelona Liceu Conservatory site in 2006, was restored for the exhibition organised by the MUHBA, entitled: “FIRST FARMERS/BCN. The major innovation 7,500 years ago”.

Management and coordination: Lídia Font, Anna Lázaro and Carla Puerto, of the Preventive Conservation and Restoration Service of the Museum of the History of Barcelona
Restorer: Sandra Val (ICNITA-Serveis Integrals en Ciències Naturals i Arqueologia)
Year: 2015-2016

Treatment of iron objects from the Born market site by means of hot alkaline sulphite baths to accelerate the process.

Management and coordination: Lídia Font, Anna Lázaro and Carla Puerto, of the Preventive Conservation and Restoration Service of the Museum of the History of Barcelona
Restorers: Ana Isabel Citores and Marta Golobardes
Laboratory analysis: Arte-Lab, SL
Year: 2009-2010

Luxurious decoration on the roof of the room or cubiculum of the owner of the Roman house on Carrer Avinyó. In the centre, there is a rhombus with the presentation of the Rape of Ganymede (“the most beautiful of mortals”, according to Homer in The Iliad) surrounded by floral motifs and moulded borders.