L’Associació Consell de Cent i el MUHBA, organitzen un cicle de conferències per analitzar i discutir les iniciatives, els plans i les propostes promogudes per l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat durant la transició democràtica, fins a les eleccions municipals
de 1979.

Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells, és una instal·lació audiovisual de Marta Marín-Dòmine organitzada para commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. La instal·lació pren com a referència el camp d’Auschwitz-Birkenau per mostrar la distorsió que es produeix en una situació de violència extrema entre la percepció del supervivents dels camps nazis que mai van veure cap ocell sobrevolant la zona i un estudi que va arribar a catalogar la presència de fins a 127 ocells diferents.

25,000 Pencils explora la metodologia col·laborativa de 'design through making' a través d'un simple acoblament (mitjançant juntes tòriques de goma) de llapis de colors a escala 1: 1. Dos-cents quaranta estudiants d'arquitectura de Cardiff i Barcelona treballaran juntament amb 10 tutors en la producció d'una instal·lació al MUHBA Oliva Artés a Barcelona. Cada un dels 250 participants afegirà 100 llapis a la instal·lació. Gairebé sense un disseny previ, s'indicaran únicament als participants unes instruccions molt senzilles sobre com connectar un llapis amb un altre.

En el desenvolupament històric de la cartografia urbana no és possible distingir una sola via de progrés lineal i acumulatiu. Al contrari, la representació cartogràfica de les ciutats ha evolucionat seguint diferents models o tradicions específics, cadascun dels quals té un origen peculiar, un llenguatge propi i unes característiques tècniques i operatives definitòries.

Els actes i les representacions culturals s’han estudiat des de l’anàlisi de les obres i des de l’òptica dels participants com a creadors, executors o espectadors. Hi ha, però, un altre protagonista en la dinàmica entre representació i recepció de l’acció musical, teatral, de dansa, etc. per part de la comunitat urbana: l’espai. Lluny de ser un fons passiu, l’espai religiós o teatral, públic o privat, formal o informal, el carrer o el balcó, on té lloc l’actuació o la performance en condiciona el resultat.

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d’aquest espai a partir del vi mil·lenni abans nostra era. Per abordar aquesta problemàtica les presents jornades científiques es centraran, d’una banda, en les descobertes d’època neolítica presents en subsòl de tres ciutats com són Barcelona, Marsella i Cadis.

L’arqueologia industrial s’aferma a Flandes en la dècada de 1970. A partir de 1975, amb l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i la nova llei flamenca de conservació i protecció dels monuments i els paisatges urbans, es produeix un salt en la preservació del seu llegat fabril. Apareixen grups de voluntaris, es fan campanyes i el 1978 neix la Vlaamse Vereniging voor Industriële Archeologie vzw (Associació Flamenca d'Arqueologia Industrial). Els plafons de l’exposició mostren els resultats aconseguits.

Barcelona, com les grans capitals culturals d’Europa, ha acollit tradicionalment múltiples i sòlides iniciatives en l’àmbit de l’edició gràcies a les quals avui encara podem parlar de l’existència d’un veritable espai públic a la ciutat. Però un autèntic espai de debat intel·lectual necessita producció i distribució de textos.