La presència dels ordes religiosos a Barcelona s’intensificà encara més als segles XVI i XVII, amb motiu de la Contrareforma o reforma catòlica, que reforçà el control social. La majoria de nous convents es van establir a la Rambla i, més enllà, en espais del Raval.
La ideació moderna de l’espai públic a Barcelona en temps del Barroc comença el 1618, amb un projecte de monument a santa Eulàlia ubicat a la plaça de l’Àngel. Temps després, el seguí el monument iniciat el 1672 a la plaça del Pedró, al Raval, també dedicat a santa Eulàlia.
L’Olimpíada Popular es contraposava a la de Hitler a Berlín i s’havia d’inaugurar el 19 de juliol de 1936. Però el dia abans els militars s’alçaren contra la República Espanyola, cosa que desembocà en la Guerra Civil. Alguns atletes s’enrolaren: foren els primers brigadistes.
La bullanga anticlerical del 1835 va condensar el malestar per la Guerra Carlina, el nou Estat liberal i la condició obrera a l’única ciutat industrial d’Espanya. Es cremaren els convents, pels vincles entre frares i carlins insurrectes, però també la fàbrica Bonaplata, la primera de vapor.
L’Església s’havia organitzat seguint el patró de l’administració romana i, en desfer-se l’Imperi, la va substituir. En temps del regne dels visigots, els bisbes eren la major autoritat local: impartien justícia, recaptaven impostos i promovien construccions.
