El franquisme es definia com a règim nacionalcatòlic. Privilegià les escoles religioses, i les públiques, depurades, ja no eren laiques ni mixtes. L’ideal femení era el de la mare sacrificada i sol·lícita, enfront de l’Eva intrèpida i decidida que havia dut al pecat original.

A partir dels anys 1960, amb millors salaris i més treball femení, les classes mitjanes i després les famílies obreres adoptaren les pautes de consum ja difoses per Europa: del menjar i la roba als electrodomèstics i el cotxe, fent si calia més hores extres. Primer era pagar el pis!

Les vies d’accés a les ciutats eren eixos funeraris on es mantenia l’estratificació social del món dels vius. A Barcino, les sepultures humils de la plaça de la Vila
de Madrid contrasten amb les de les Drassanes i Sant Antoni, d’enterraments luxosos amb urnes de vidre i llits d’ivori.

Al final del segle III es reforçà la muralla pel temor a les incursions francoalamanes. Que reutilitzessin fins i tot escultures i monuments funeraris fa pensar en una obra ràpida i feta per ordre imperial. Barcino es va convertir així en una plaça forta formidable.