A inicis del segle IV ja hi havia a Barcino cristians prou rics per importar sarcòfags fets a Roma. La concepció del món del cristianisme, tan diferent de la clàssica, es va anar estenent, i les esglésies es van convertir en els principals referents de l’espai urbà.

El Consell de Cent s’ocupava de fer arribar blat i altres productes bàsics, per evitar les crisis socials per falta de provisions, i controlava el frau i la salubritat als mercats. En contrapartida, els impostos sobre els aliments eren una font bàsica de finançament municipal.

El conflicte entre artesans i rendistes a Barcelona i entre remences (serfs) i nobles al rerepaís es va creuar, com per tot Europa, amb el rebuig de les institucions al poder creixent de la monarquia. Els deu anys de guerra van acabar amb una pau raonable, però amb el país exhaust.