Encara que avui ja gairebé s’hagi perdut, la festa de Tots Sants ha tingut en el curs de la història una rica tradició teatral. Així ho explica l’etnòleg Salvador Palomar en aquest especial de la Carrutxa dedicat a Tots Sants. A l’edat mitjana es representava un acte sacramental anomenat Ball de la Mort a l’interior de les esglésies. Tot i ser escassament documentat, se sap que era protagonitzat per la figura de la mort que anava a cercar diversos personatges acompanyada d’un seguici d’ànimes en pena.

Però si hi ha una representació estretament vinculada amb la festa de Tots Sants és ‘Don Juan Tenorio’. L’obra de José Zorrilla, publicada el 1844, narra les aventures d’un galant mític que ja era present en peces del segle XVII, com ara ‘El burlador de Sevilla y convidado de piedra’, atribuïda a Tirso de Molina, o ‘Le festin de Pierre’, de Molière. Com que els difunts tenen un paper destacat en la resolució de l’argument, les representacions de ‘Don Juan Tenorio’ esdevingueren una tradició de Tots Sants.

L’obra, un exponent molt clar del romanticisme castellà, va adquirir una fama extraordinària i a la segona meitat del segle XIX es representava any rere any en dates pròximes a l’1 de novembre a la majoria de teatres de Barcelona. Va esdevenir tan popular que va traspassar el món del teatre professional i es va començar a representar en centenars d’ateneus i societats per actors ‘amateurs’.

Això va fer que n’apareguessin nombroses versions, variacions, adaptacions i segones parts. Una de les de més èxit fou ‘El nuevo Tenorio’ del dramaturg reusenc Joaquim Bartrina i el periodista barceloní Rossend Arús. A partir del 1885, quan es va publicar, en molts teatres s’interpretava després de la versió original de l’obra. També van proliferar les paròdies, en què es deformava l’argument, i les versions burlesques, en què un dels grans reclams interpretatius era declamar malament el castellà original de l’obra.

Amb el pas dels anys, també es va fer popular representar-lo a l’exterior, sobretot en escenificacions adients amb el to de la festa. Això vol dir sota la llum de torxes i sobretot, en cementiris. Perquè una de les escenes més populars de l’obra és el diàleg entre el galant i la monja, quan Tenorio ja és mort. Per això a Barcelona una de les representacions més destacades és la que s’ha fet durant molts anys al cementiri modernista del Poblenou.