Entre totes les tonades geganteres del país, la cançó dels Gegants del Pi és indiscutiblement la més coneguda. Fa així: ‘El gegant del Pi, ara balla, ara balla./ El gegant del Pi, ara balla pel camí./ El gegant de la Ciutat, ara balla, ara balla./ El gegant de la Ciutat, ara balla pel terrat.’ Si en fixem detingudament en la lletra, que ben segur que hem cantat desenes de vegades, veurem que té un significat una mica estrany. Què vol dir, exactament? Què són el camí i el terrat on ballen les figures?

Sembla que la lletra de la cançó, que data del 1798, fa referència a una reforma de la Rambla, en què el passeig central va quedar elevat i fou anomenat popularment ‘el terrat’. El passeig era flanquejat per dos passos inferiors per on circulaven els carruatges i més vehicles, i que hom anomenava ‘el camí’. Així, tal com diu la cançó, els gegants de la Ciutat ballen pel ‘terrat’ i els del Pi ballen pel ‘camí’.

Però la lletra ens explica coses més interessants. També fa referència a un altre fet ocorregut el 1798, quan el capità general de Catalunya i duc de Lancaster va aixecar les prohibicions dictades per Carles III el 1780, segons les quals els gegants no podien participar en les processons de Corpus. Una lectura acurada de la lletra de la cançó ens descobreix aquest fet: ‘Ara balla, ara balla’, que indica que abans no ballaven.