La festivitat de Corpus és una celebració catòlica destinada a venerar l’eucaristia. Es tracta d’una les festes més antigues i lluïdes de la ciutat que destaca pels elements populars i participatius. Barcelona s’engalana per celebrar aquesta festa, que enguany se celebrarà del 30 de maig (Corpus Christi) al 2 de juny.

El Corpus Christi (en llatí ‘cos de Crist’) és una festa catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa del calendari litúrgic que té lloc el dijous següent a l’octava de Pentecosta. Aquesta festa, d’origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l’any 1262, havia de servir a l’Església per venerar públicament el sagrament de l’eucaristia i exaltar la doctrina del cos de Crist enfront dels que la negaven. Va ser sobretot a partir del 1316 que es va estendre per tota la cristiandat, arran d’una butlla del papa Joan XXII. D’aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on amb el pas del temps va guanyar importància. A partir d’aquell moment es va generalitzar a Europa, i encara al segle XXI, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència. El 2021 la Generalitat de Catalunya va declarar el Corpus de Barcelona Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

L’Ajuntament de Barcelona ja fa molts anys que va decidir recuperar la festivitat de Corpus, una de les festes més antigues i lluïdes de la ciutat. I ho va fer a partir de dos dels aspectes més populars i participatius de la festa, que són fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins i les barcelonines: la processó i l’ou com balla. El final de la primavera dona pas a una festa protagonitzada pels guarniments florals i els actes festius que transformen la ciutat. Alguns edificis històrics i alguns carrers i equipaments es guarneixen amb elements efímers que fan que el Corpus barceloní sigui un temps de celebració ideal per sortir a passejar i descobrir Barcelona d’una manera diferent. El programa d’aquest any inclou les celebracions religioses, juntament amb altres esdeveniments vinculats a la cultura popular.

La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, ha tingut una significació molt rellevant per a la ciutat i la ciutadania. Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Christi amb una processó (el 1319 ho van fer altres poblacions catalanes, com, per exemple, Valls). Les processons de Corpus són l’antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. Des del 1992 l’Ajuntament de Barcelona organitza aquest seguici brillant i festiu, que s’afegeix a la processó dels fidels —que precedeix— i que surt després de la missa de Corpus seguint la custòdia amb el santíssim sagrament al tron del rei Martí. Habitualment, la processó té lloc el diumenge següent a la festivitat de Corpus (enguany 2 de juny). Els diversos elements surten del pati de l’Ajuntament acompanyats de música i seguint un ordre estricte. Després de les presentacions i els balls de rigor, la processó festiva comença i circula pel carrer del Bisbe amunt fins a arribar al pla de la Seu. Allà, el seguici eclesiàstic s’uneix a la processó festiva.

El 2 de juny la processó seguirà l’horari i el recorregut següents: 

• A les 18.00 h, al pla de la Seu, Missa de Corpus presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.
• A les 18.50 h, exhibició dels Falcons de Barcelona i ball dels Gegants nous de la Casa de Caritat o del Corpus a la plaça de Sant Jaume.
• A les 19.00 h, sortida de la processó festiva amb el Seguici Popular i altres entremesos, des de l’Ajuntament de Barcelona. Presentació dels entremesos a la sortida de l’Ajuntament. Recorregut: plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, plaça Nova i carrer dels Arcs.
• A les 19.40 h, represa de la processó festiva, a la qual s’incorpora la processó litúrgica. Recorregut: plaça Nova, carrer dels Arcs, carrer de Cucurulla, plaça de Cucurulla, carrer del Pi, plaça de Sant Josep Oriol, plaça del Pi, carrer del Cardenal Casañas, pla de la Boqueria, la Rambla (ascendent), carrer de Ferran, plaça de Sant Jaume, carrer del Bisbe, plaça Nova i avinguda de la Catedral.
• Cap a les 21.00 h, arribada de la Custòdia, acatament dels entremesos, Ball de l’Àliga de la Ciutat i ball dels Gegants de la Ciutat, a l’avinguda de la Catedral.

L’ou com balla és una de les celebracions més singulars de Barcelona, que ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1636. L’ou com balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d’aigua d’una font la peanya de la qual s’ha guarnit amb abundants flors i plantes. S’ha identificat aquesta imatge amb la figura de l’eucaristia en el moment de l’elevació, però les al·lusions de l’ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí que és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, l’únic lloc del món on actualment es fa ballar l’ou. Aquesta celebració ja forma part de l’imaginari col·lectiu de Barcelona. L’ou com balla s’ha hagut d’adaptar al context d’emergència climàtica de sequera. Davant aquesta situació excepcional, les entitats han buscat diferents solucions, segons les possibilitats de cada espai, per tal de preservar la celebració de la festa. Allà on l’aigua es pot reciclar per regar se n’ha minimitzat la quantitat, mentre que altres espais s’han vist obligats a guarnir amb flors les fonts seques o bé a fer ballar l’ou amb aire. A la ciutat hi ha nombrosos espais on podeu gaudir de l’ou com balla. Aquest 2024 trobareu l’ou com balla a l’Ateneu Barcelonès, l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca), la Capitania General, els jardins de Rubió i Lluch, la Catedral, el Museu Frederic Marès, el Museu Marítim de Barcelona, la basílica de la Puríssima Concepció, el carrer de la Llibertat, els Castellers de Barcelona, el Centre Cívic Can Deu, el Centre Cívic El Sortidor, el Centre de Gràcia, les Escolàpies Llúria, la parròquia del Sant Àngel Custodi, la masia de Can Cadena, l’Oratori de Sant Felip Neri, el parc de Sant Martí, la parròquia de Santa Maria del Taulat, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Seminari Conciliar de Barcelona, el taller Sant Camil i la Torre de la Sagrera, entre altres. CONSULTEU LES UBICACIONS I MÉS INFORMACIÓ AQUÍ.

Una altra de les expressions característiques de Corpus són les enramades o catifes de flors. Són obres d’art naturals, belles i efímeres. Unes obres que serien trepitjades per la processó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la processó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l’essència del Corpus. Les catifes no són exclusives de la festa de Corpus, per bé que és en aquesta data quan es fan més visibles. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó. Enguany Barcelona s’engalana amb catifes florals que es podran veure a diversos punts de la ciutat. Aquest 2024 trobareu catifes florals a l’Ajuntament de Barcelona, la basílica del Pi, els jardins de Rubió i Lluch, la Casa dels Entremesos, la Catedral, el Museu Etnològic i de Cultures del Mont (seu Montcada), la Biblioteca Francesc Boix, Can Galta Cremat, el carrer de la Llibertat, l’Espai 30, la parròquia del Sant Àngel Custodi, el parc de Sant Martí, la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, la parròquia de Santa Maria del Remei, la parròquia de Santa Maria del Taulat, la plaça d’Orfila, la plaça de Carme Balcells, la plaça de la Virreina – parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia, la rambla de Guipúscoa, el Seminari Conciliar de Barcelona, la Torre de la Sagrera i el Tradicionàrius, entre altres. CONSULTEU TOTES LES UBICACIONS DE LES CATIFES DE FLORS I MÉS INFORMACIÓ AQUÍ.

També és destacable la proliferació recent d’associacions de campaners i campaneres en diversos barris, que anuncien la celebració i inunden el paisatge sonor barceloní amb els seus repics.

Consulteu tota la programació del #CorpusBCN 2024 AQUÍ.

Llegiu l’article sobre la celebració de Corpus Christi AQUÍ.