Cada cinc anys, els Gegants del Pi celebren amb diverses activitats l’aniversari de la recuperació de les quatre figures el 12 de juny de 1960. Els gegants feia gairebé un segle que no sortien al carrer i es van poder recuperar gràcies a la col·laboració de nombrosos barcelonins i barcelonines. Tot i que les festes s’havien de celebrar l’any passat, la pandèmia va ajornar les activitats, que es duran a terme del 12 al 20 de juny de 2021.

Com és costum, per l’ocasió s’ha organitzat una ballada i una exposició de gegants centenaris de Catalunya, on hi participaran sis conjunts geganters d’arreu convidats pel seu valor històric i perquè es tracta de figures emblemàtiques dins de les seves festes majors. Us les presentem:

• Els Gegants del Pi (Oriol i Laia, Elisenda i Mustafà)

L’any 1601 trobem la primera referència d’un gegant pertanyent a la basílica de Santa Maria del Pi. L’any 1624 arriba la geganta i el 1669, els gegants petits o gegantons. Les quatre figures van participar activament de les festes i celebracions de la parròquia entre prohibicions, guerres i grans celebracions. L’any 1780 una reial cèdula prohibeix la sortida dels gegants i no seria fins al 1799 que no tornarien a sortir. Aquell any va néixer la cançó que els ha fet populars arreu del país i que parla sobre la recentment estrenada reforma de la Rambla.

El 1807 s’estrena l’actual parella grossa, obra de l’escultor Ramon Amadeu, i el 1858 es presenten els nous gegants petits, obra de José Galceran. Poc a poc les figures van deixar de sortir, especialment els grans, degut a la manca de pressupost per mantenir-los. A la fi del segle XIX van ser abandonats i no fou fins al 12 de juny de 1960 que no van tornar a ballar gràcies a una gran campanya ciutadana.

Entre els anys vuitanta i noranta es van estrenar les rèpliques de les quatre figures. Actualment els originals es poden veure exposats a la basílica del Pi i les rèpliques a La Casa dels Entremesos.

• Els Gegants de Reus (Vitxets, Moros i Indis)

Documentats d’ençà de l’any 1621, els actuals gegants reusencs van ser construïts els primers anys del segle XIX, tot i que segurament conserven elements dels seus predecessors. Les figures són tres parelles, representant els continents coneguts fins aleshores: els Vitxets (d’Europa), els Moros (d’Àsia) i els Indis (d’Amèrica).

Les tres parelles bicentenàries van sortir fins l’any 2005, quan se’n van fer les rèpliques actuals, obra de l’escultor Ramon Ferran. Es poden veure per Corpus, per la Festa Major de Sant Pere i per les Festes de Misericòrdia.

• Els Gegants de Tarragona (Gegants Moros)

La primera referència històrica d’un gegant a Tarragona es remunta al 1425. L’any 1601 ja hi ha dos gegants i el 1695, cinc. En l’actualitat hi ha tres parelles municipals: els Vells o del Cos del Bou, els Moros i els Negritos.

Els Moros es van estrenar el 19 de juny de l’any 1851 i van ser construïts per l’escultor Bernat Verderol. Degut al seu pes, l’any 1985 van ser substituïts per una rèplica, obra de Magí Barenys. Les figures surten per Corpus, Sant Magí i Santa Tecla, i al llarg de l’any es poden veure exposades a la Casa de la Festa junt a la resta del Seguici Popular.

• Els Gegants de la Vila de Sitges (Jordi i Maria Rosa)

Tot i que ja hi havia hagut una parella anterior, els actuals gegants sitgetans van ser estrenats el 23 d’agost de l’any 1897. Són obra d’Eusebi Vidal del taller El Ingenio, qui es va basar en els figurins de Lluís Labarta. Ell representa el rei Jaume I i ella una dama de l’època. L’any 1955 van estrenar vestuari nou, obra del dissenyador sitgetà Artur Carbonell, qui els va donar la característica imatge actual.

Per tal de preservar les figures originals, per Corpus de l’any 1975 es va estrenar una rèplica dels gegants, obra del mateix taller El Ingenio.

• Els Gegants de Lleida (Marc Antoni i Cleòpatra)

Avui per avui, la referència més antiga dels gegants lleidatans és de l’any 1637, tot i que probablement no eren municipals. No serà fins l’any 1840 que apareixen els actuals Gegants de Lleida, atribuïts a l’escultor Ramon Corcelles. Inicialment tots dos tindrien l’aparença de turcs o moros, l’any 1898 van ser vestits com a reis cristians, el 1906 van adoptar la imatge de faraons egipcis i, finalment, l’any 1924 van passar a representar un parell de patricis romans.

En Marc Antoni i la Cleòpatra són una de les parelles més antigues del país que encara avui surten amb les figures originals. Tradicionalment ho fan per la Cavalcada de Reis, per Sant Anastasi, per Sant Jaume i per Sant Miquel. Durant l’any es poden veure exposats a la Casa dels Gegants.

• Els Gegants de l’Arboç (Chabran i Llúcia)

La primera nota de l’existència de gegants a l’Arboç és del 1770. La parella actual d’en Chabran i la Llúcia data de la diada de Corpus de l’any 1827 i té molt a veure amb la Guerra del Francès. L’any 1808 les tropes del general napoleònic Joseph Chabran van cremar la vila i, per fer-ne mofa, els vilatans van construir un gegant amb la seva cara i el van vestir com si fos un bufó. Ella, en canvi, representa una comtessa barcelonina i s’anomena Llúcia en honor a la patrona arbocenca.

L’any 1984 s’encarrega una rèplica de la parella a l’escultor barceloní Xavier Jansana. En Chabran i la Llúcia surten el quart diumenge d’agost per la Festa Major de l’Arboç i al llarg de l’any es poden veure exposats a l’entrada de l’Auditori de la Casa de Cultura.

• Els Capgrossos Macers de la Ciutat de Barcelona

La primera referència d’uns capgrossos a la ciutat és del Corpus de l’any 1769, quan apareixen en una taula policromada. No serà fins l’any 1982 quan l’escenògraf Joan Josep Guillén realitza dues parelles, representant dos burgesos i dos obrers. L’any 1993 els Capgrossos Macers de la parròquia de Sant Josep de Calassanç (estrenats el 1985) van passar a formar part del protocol dels Gegants de la Ciutat gràcies a l’acord amb la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

D’aleshores ençà, acompanyen als gegants en totes les seves sortides. Els Macers tenen el seu ball propi, la Gavaldana, amb música de Xavier Padrissa. Enguany estrenen nous vestits, obra del Taller Casserras de Solsona.

• Els Gegants de la Ciutat de Barcelona (Jaume I i Violant)

El primer document que parla sobre un gegant del consistori barceloní data de la processó de Corpus de l’any 1424. La parella actual neix per Corpus de l’any 1929 i va ser obrada per Dionís i Joaquim Renart sota la direcció de Francesc Labarta.

Amb la creació de la Coordinadora de Geganters de Barcelona l’any 1984, l’Ajuntament li encarrega el manteniment de la parella, que passa a representar els reis Jaume I i Violant d’Hongria. Les figures que surten avui dia són una rèplica de l’any 1992, obra de Manel Casserras i Boix.

El seu ball protocol·lari és un compendi de diverses melodies tradicionals que es tocaven per la parella i es dansa en els moments clau de les festes barcelonines davant les autoritats. Surten per Santa Eulàlia, Corpus i la Mercè.