La sardina és un peix blau que, a banda les propietats organolèptiques i nutritives que té, és usat en un dels rituals més críptics del carnaval i d’una certa complexitat interpretativa: l’enterrament de la sardina. Aquesta facècia és una de les cerimònies que marquen la fi del carnaval i es fa el Dimecres de Cendra, que enguany s’escau el 14 de febrer. Aquesta pràctica misteriosa es presta a moltes interpretacions: hi ha qui en fa una lectura sexual i identifica el peix amb els genitals masculins, cosa que faria al·lusió a l’abstinència de pràctiques sexuals preceptuades per la Quaresma.

A Barcelona escenificar l’enterrament de la sardina és una de les pràctiques més freqüents per a acomiadar el Carnaval. Enguany s’hi faran moltes cerimònies diferents, cadascuna amb les seves peculiaritats. Normalment se sol organitzar una vetlla i un seguici fúnebre, però també es fan enterraments amb un caràcter més familiar. A vegades els assistents porten petites sardines de paper penjades d’una canya. En alguns indrets s’anima els assistents a vestir de dol, en uns altres cremen el Rei Carnestoltes i molt sovint la festa s’acaba amb un àpat popular a base de sardines.

Un Dimecres de Cendra que escenifica la fi del regant d’en Carnestoltes i l’entrada de la Quaresma.