Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum d’anar al cementiri i portar flors als avantpassats, menjar castanyes i fer panellets. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. De fet, el dia de Tots Sants és l’1 de novembre, moment en què es mengen les castanyes i el panellets. L'endemà, el 2 de novembre, és el dia de difunts, quan es visiten els morts al cementiri i es fan les representacions teatrals.

Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates.

Motiu

Tots Sants és la festivitat dedicada a la memòria dels avantpassats, amb elements i rituals que provenen del cristianisme i de creences celtes.

Orígens

La festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del Semain en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

En el món cristià la celebració té l’origen al segle VII, concretament en la dedicació del Panteó de Roma –temple pagà dedicat a tots els déus– a la Mare de Déu i a tots els màrtirs per part del papa Bonifaci IV. Més tard, al segle IX, la festa es propagà per tot l’occident gràcies a Gregori IV.