El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, és una jornada que tradicionalment s’ha celebrat fent innocentades o entremaliadures a familiars, amics i coneguts. Són actes sense malícia, només acceptats socialment un dia com aquest.

La broma més comuna és penjar una llufa (un tros de paper en forma de ninot) a l’esquena d’algú sense que se n’adoni, sobretot als nens. Però també hi ha qui fa telefonades anunciant catàstrofes inexistents, escampa bombes fètides a llocs públics o aboca detergent a les fonts de carrers i places. Fins i tot els mitjans de comunicació –sobretot la premsa escrita– en fan alguna que els lectors esperen descobrir. Actualment l’auge de les xarxes socials ha donat una nova embranzida a aquestes facècies.            

Motiu

La festa dels Sants Innocents se celebra el dia 28 de desembre perquè és el dia en què les esglésies cristianes recorden els nens morts a mans d’Herodes com les primeres víctimes del cristianisme (vegeu l’apartat d’orígens).

La relació entre les bromes generalitzades d’aquest dia i la història dels infants s’estableix a partir de les enganyifes que van haver d’inventar els pares per protegir els seus infants i allunyar-los dels perseguidors que venien de part d’Herodes.

Orígens

Els orígens de la celebració dels Sants Innocents són diversos. D’una banda, la festa té un vessant pagà relacionat amb les festes que els romans dedicaven a Saturn: les saturnianes. Durant aquells dies els esclaus tenien més llibertat, la qual cosa els permetia de fer-se bromes de tota classe. En termes generals, la celebració forma part del grup de festes d’inversió i transgressió de l’hivern que comencen amb els Nicolaus i culminen per Carnaval.

El vessant cristià és la història bíblica que explica els patiments i la mort de persones innocents. Més concretament, recorda el dia en què el rei Herodes va ordenar de matar tots els nens de menys de dos anys per desfer-se de Jesús. La cultura popular ha canviat aquest passatge macabre i ha convertit en «innocents» tots els ingenus que duen penjada una llufa a l’esquena i no se n’adonen o tots els qui es creuen les contalles que els expliquen el 28 de desembre.