Un tió és un tros de soca gruixuda per a ser cremat; és el tronc capfoguer sobre el qual s’apilen els altres. També pot ser anomenat tronc, tronca, soca, rabassa, conco del foc, etc.

El tió és l'element central d’un dels rituals nadalencs més vius i alhora més antics que conservem. El costum és més o menys igual a tot arreu. Dies abans de Nadal apareix aquest tronc de les maneres més diverses: n’hi ha que cauen del cel, n'hi ha que apareixen dins els llits dels infants, n'hi ha que es troben al mig d’un camí esperant una família que els adopti. Quan el tió ja és a casa comença el període d’engreix, amb les dietes més variades: palla, garrofes, galetes, mandarines, rosegons de pa, peles de taronja... Tot s’hi val per tal que, quan sigui el dia, retorni tot allò que ha menjat cagant obsequis.

El moment màgic arriba el dia de fer-lo cagar. Avui dia es fan cagades col·lectives a les festes de Nadal d’escoles i associacions, dies abans de la festivitat. A les cases, en canvi, acostumen a fer-lo cagar el dia de Nadal o la nit abans; cada família ho fa segons el costum o les necessitats. Abans de fer cagar el tió, els infants solen atansar-se al pessebre a cantar nadales; també hi ha qui escalfa els bastons o els mulla, perquè diu que cagarà més bé. Arribat el moment, la mainada armada amb els bastons comença a picar el tió amb força, tot cantant una cançoneta de la qual hi ha moltíssimes variants, segons el territori, les procedències familiars, etc. Un cop ben escalfat a còpia de garrotades, s’aixeca la manta que el tapa i es descobreixen els obsequis que ha cagat. És tradició que cagui, entre més coses, les postres del dinar de Nadal, neules i torrons.

El tió és un ritual d’origen rural, que simbolitza l'abundància: un tronc vell i sec regala llaminadures i llepolies de les seves entranyes. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i d'utilitzar-ne les cendres com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. en les cases i els camps. Actualment els tions s’han urbanitzat i s'han convertit en uns elements simpàtics de l’imaginari nadalenc, cofats amb barretina i amb una cara amb un somriure dibuixat.