El 28 de desembre se celebra la diada dels Sants Innocents, que rememora una tragèdia antiga: el degollament d’un nombre molt elevat de nens menors de dos anys a Judea. Qui va ordenar aquell assassinat en massa fou Herodes, amb la pretensió de matar el nen Jesús, per la por que li usurpés el tron.

És tradició que per aquesta diada es facin escarnis, facècies, mofes, etc. que anomenem innocentades. Normalment, en són víctimes els més febles de l’entorn, qui sap si en record dels nens sacrificats. En els tallers i fàbriques era habitual que els aprenents fossin els destinataris de la vexació dels seus superiors, que els demanaven tasques impossibles o ridícules.

Una de les bromes més conegudes i esteses és la de penjar llufes. Actualment una llufa és una silueta de paper, normalment de diari, retallada amb forma de persona. Tanmateix, abans havien fet el fet fulles de col o de bleda, pells de conill, etc.; és a dir, qualsevol cosa que fos de poc pes.

Per penjar una llufa només cal cercar i escollir una víctima. Quan la tinguem, ens hi atansem i, amb tota la cura del món per tal que no se n’adoni, la hi enganxem a l’esquena. Si es fa correctament, el sacrificat exhibirà la llufa una bona estona i serà la riota de la gent fins que algú el faci adonar del parany.

Segurament en diem llufes perquè són objectes de poc pes i perquè presenten una analogia amb les ànimes dels degollats i amb els esperits eteris, que hom creu que vaguen els darrers dies de l’any.