L’existència de santa Eulàlia de Barcelona com a personatge històric és dubtosa. Tots els indicis apunten que és el fruit d’un fenomen conegut amb el nom de desdoblament hagiogràfic. En aquest cas, la nostra patrona seria el desdoblament de Santa Eulàlia de Mèrida, perquè la biografia i el martirologi s'hi assemblen molt.

El relat de la llegenda al voltant de la santa ha arribat a nosaltres per tradició oral, fins que els folkloristes de final del XIX i principi del XX van fixar-lo per escrit per tal de preservar-lo de l’oblit. En aquest cas, se'n destaquen les versions recollides per Joan Amades.

A grans trets, la llegenda descriu el periple exemplificador d’una nena de tretze anys anomenada Eulàlia –que vol dir «la benparlada»– a l’hora d’enfrontar-se a una de les darreres persecucions de cristians per part de l’imperi Romà, a principi del segle IV, en temps de l’emperador Dioclecià. Eulàlia va encarar els embats del governador Dacià a partir de l’ús de la raó i la paraula i perseverant en tot moment en la fe cristiana. De resultes d'aquesta fermesa, segons conta la tradició, va ser sotmesa a tretze martiris esgarrifosos, alguns amb forta càrrega sexual. Finalment, la santa va ser executada tota nua en una creu d’aspa o de sant Andreu. Per això és representada amb una palma a la mà, que la identifica com a màrtir, i una creu d’aspa.

Una de les característiques del relat llegendari és que passa en indrets recognoscibles i existents, encara ara, a la ciutat. Barcelona, doncs, té un bon reguitzell d’indrets eulaliencs, com ara el desert de Sarrià, la plaça del Pedró, el pla de la Boqueria, el carrer de la Boqueria, la volta de Santa Eulàlia, la Catedral de Barcelona, el pla de l’Àngel, Santa Maria del Mar, el Portal de l’Àngel etc.