La cucanya és un joc popular que consisteix a enfilar-se per un pal greixat o ensabonat –o bé caminar-hi per damunt– sense caure, amb l'objectiu de recollir el premi que hi ha a l’altre cap. La majoria de les cucanyes són verticals i no es conserven de festa en festa. Però no és el cas de la cucanya de la plaça Nova, que data del 1884 i que presenta una singularitat: és l’exemplar de cucanya horitzontal més antic que es conserva a Catalunya.  

Com que és horitzontal, gira sobre un eix i és molt complicat de mantenir-hi l’equilibri. Arrossegar-s'hi per poder abastar l’objecte o bé moure-s'hi penjat de cap per avall és una tasca quasi impossible, per molt que dels extrems en pengin unes cordes per subjectar-hi les mans i els peus.

La primera referència històrica d'aquest joc és del 1884, però l’exemplar que es conserva actualment a la Casa dels Entremesos és del 1903. Originàriament formava part d’un conjunt de jocs de sortija, una activitat molt popular al segle XIX. La cucanya es pot veure cada any per les festes de Sant Roc de la plaça Nova, pels volts del 16 d’agost. Durant els dies de festa major a la tarda, els infants més agosarats poden pujar-hi i provar d'aconseguir el premi.