La cornamusa o sac de gemecs és un instrument musical de la família dels aeròfons, constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d’aire. Aquest bot té tres forats, on s’adapten tubs diferents: el més petit, anomenat tudell, serveix per a insuflar l’aire amb la boca; el segon, el grall, té un seguit de forats que permeten de fer la melodia; i del tercer forat , dit bordó, en surt un nombre variable de tubs.

L’origen de la cornamusa és incert, però tot apunta que prové de l’època romana. De fet, se'n poden trobar varietats per tot Europa. Dins els territoris de parla catalana, té una tradició llarga i arrelada que es remunta al segle XII. Amb les variants corresponents, s’anomena sac de gemecs al Principat, buna a Andorra, coixinera al País Valencià i xeremia a les Balears.

Actualment és un instrument d’ús poc estès, però s’ha conservat molt bé a Mallorca, on és una peça clau de la música tradicional. En tota mena de festes populars, hi ha formacions de carrer compostes per una xeremia, un tamborí i un flabiol. Fora de Mallorca, la cornamusa se sol tocar acompanyada d’uns altres instruments en formacions com ara la mitja cobla, la cobla de tres quartans i la cobla de ministrers.